Aquí teniu un parell d’enllaços a diferents parts de la pel·lícula “Una veritat incomoda”. No hi és tota la pel·lícula però és una part prou representativa.
També teniu un enllaç a un documental que posa en dubte el canvi climàtic, o al menys el canvi climàtic causat pel diòxid de carboni. Feu una ullada us pot ajudar a comprendre millor les opinions de Claude Allègre en el seu article “El dret al dubte científic”.
Si us interessa el tema podeu trobar més vídeos sobre aquest tema a youtube.
Aliments transgènics
A continuació us deixo un vídeo molt pedagògic sobre els transgènics:
Segurament la majoria de coses que heu sentit sobre els transgènics són negatives, i això no vol dir que no tinguin avantatges, però com sempre intentarem fer una ullada als transgènics des d’un punt de vista crític, intentant trobar alguns dels seus beneficis i també alguns dels seus riscs. Per això cal consultar una web que expliqui les evidències científiques que es coneixen dels transgènics. Suposo que recordeu la web del Medline.
Feu una ullada i anoteu a la llibreta els beneficis i els riscs d’aquests aliments. A continuació afegiu un comentari valorant si esteu a favor o en contra i doneu les raons de tot plegat. A més, en els vostres comentaris afegiu les valoracions dels comentaris dels/es vostres companys/es. La data límit per fer-ho és dissabte 9 de maig.
Segurament la majoria de coses que heu sentit sobre els transgènics són negatives, i això no vol dir que no tinguin avantatges, però com sempre intentarem fer una ullada als transgènics des d’un punt de vista crític, intentant trobar alguns dels seus beneficis i també alguns dels seus riscs. Per això cal consultar una web que expliqui les evidències científiques que es coneixen dels transgènics. Suposo que recordeu la web del Medline.
Feu una ullada i anoteu a la llibreta els beneficis i els riscs d’aquests aliments. A continuació afegiu un comentari valorant si esteu a favor o en contra i doneu les raons de tot plegat. A més, en els vostres comentaris afegiu les valoracions dels comentaris dels/es vostres companys/es. La data límit per fer-ho és dissabte 9 de maig.
PROBIÒTICS I LLET
La setmana passada vam fer iogurt i vam observar els microorganismes pel microscopi. Aquí us deixo la imatge obtinguda:
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 100X després d’una tinció amb blau de metilé (augments totals 1000X)
També vam fer kefir i el vam observar amb el microscopi. Feu una ullada a la imatge obtinguda:
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 100X després d’una tinció amb blau de metilé (augments totals 1000X)
Si voleu saber més sobre com es produeixen els iogurts, a continuació teniu un vídeo que us ho explica:
Aprofitant que l’Andreu va portar llet de vaca recent munyida vam observar les diferències entre aquesta llet i la comercial. Fixa’t en les diferències:
Llet UHT comercial
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)
Llet recent munyida
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)
Passats 2 dies vam tornar a observar la llet que havia acumulat molt greix a la superfície. Pensàvem que les vesícules de greix s’haurien fusionat i observaríem vesícules més grans, però no va ser així. Fixa’t en la imatge obtinguda:
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)
Si voleu conèixer els processos als que es sotmès la llet un cop extreta de la vaca, feu una ullada al següentvídeo sobre la llet:
Moltes vegades ens és molt difícil saber si una informació sobre un producte és certa o no, donat que moltes vegades hi ha interessos comercials perquè només es mostri la part més positiva. Donat la gran quantitat d’informació que hi ha a Internet una pàgina molt útil per consultar qüestions de salut és la pàgina web del Medline.
La web del Medline està elaborada per metges dels Estats Units i només surt aquella informació que ha estat contrastada científicament. Quan un producte no ha estat contrastat científicament no podem saber si funciona o no, ni els efectes perjudicials que pot tenir.
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 100X després d’una tinció amb blau de metilé (augments totals 1000X)També vam fer kefir i el vam observar amb el microscopi. Feu una ullada a la imatge obtinguda:
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 100X després d’una tinció amb blau de metilé (augments totals 1000X) Si voleu saber més sobre com es produeixen els iogurts, a continuació teniu un vídeo que us ho explica:
Aprofitant que l’Andreu va portar llet de vaca recent munyida vam observar les diferències entre aquesta llet i la comercial. Fixa’t en les diferències:
Llet UHT comercial
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)
Llet recent munyida
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)
Passats 2 dies vam tornar a observar la llet que havia acumulat molt greix a la superfície. Pensàvem que les vesícules de greix s’haurien fusionat i observaríem vesícules més grans, però no va ser així. Fixa’t en la imatge obtinguda:
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)Si voleu conèixer els processos als que es sotmès la llet un cop extreta de la vaca, feu una ullada al següentvídeo sobre la llet:
Moltes vegades ens és molt difícil saber si una informació sobre un producte és certa o no, donat que moltes vegades hi ha interessos comercials perquè només es mostri la part més positiva. Donat la gran quantitat d’informació que hi ha a Internet una pàgina molt útil per consultar qüestions de salut és la pàgina web del Medline.
La web del Medline està elaborada per metges dels Estats Units i només surt aquella informació que ha estat contrastada científicament. Quan un producte no ha estat contrastat científicament no podem saber si funciona o no, ni els efectes perjudicials que pot tenir.
El cervell i les seves possibilitats
Autora: Valeska Carreño
Aquí teniu la presentació sobre el cervell i l'enllaç al vídeo que no vam poder veure a classe:
EL DEBAT A CLASSE
El treball que he realitzat tracta del desenvolupament cerebral als éssers humans i de les maneres d’estimular el nostre cervell per tal d’ampliar les seves capacitats. Primer he començat explicant què és el cervell i com és la seva formació. A continuació m’he centrat en les diferents maneres d’estimular-lo i finalment he plantejat el tema dels superdotats. Per acabar, he proposat un debat sobre si les persones superdotades haurien d’assistir a escoles especialment adaptades per elles o ells i si aquestes haurien de ser públiques o privades.
En general, la majoria no va dubtar en el fet que el més recomanable és que assisteixin a escoles especials. Gairebé tothom pensava que si es trobessin en el l’entorn d’una escola com qualsevol altre podrien ser objecte de burles i enveges per part de la resta d’alumnes i això perjudicaria la seva progressió i desenvolupament perquè estarien marginats. A més a més, tothom estava d’acord en què aquestes escoles han de ser públiques perquè les persones superdotades també tenen dret a una educació d’acord amb les seves necessitats per tal que puguin desenvolupar tot el seu potencial. Fins i tot algú va posar un exemple d’una persona que havia conegut que presentava les característiques d’una persona superdotada i que havia viscut les frustracions de trobar-se en un entorn normal que no estava adaptat a les seves capacitats. Per últim, la classe es posà d’acord en que és necessari que aquelles persones amb més capacitats intel·lectuals naturals rebin una educació adaptada perquè així podran ajudar la resta de persones a millorar les seves pròpies capacitats i el seu rendiment.
En conclusió, en el debat hi hagué bastant acord entre els que intervingueren, sobretot per oposar-se a la meva opinió, ja que jo vaig proposar no separar aquelles persones de la resta sinó fer que rebin l’educació que necessiten a les escoles públiques normals per a que no es sentissin aïllats de la resta.
Fes una ullada al vídeo i dóna la teva opinió al respecte sobre el projecte abecedari.
Aquí teniu la presentació sobre el cervell i l'enllaç al vídeo que no vam poder veure a classe:
EL DEBAT A CLASSE
El treball que he realitzat tracta del desenvolupament cerebral als éssers humans i de les maneres d’estimular el nostre cervell per tal d’ampliar les seves capacitats. Primer he començat explicant què és el cervell i com és la seva formació. A continuació m’he centrat en les diferents maneres d’estimular-lo i finalment he plantejat el tema dels superdotats. Per acabar, he proposat un debat sobre si les persones superdotades haurien d’assistir a escoles especialment adaptades per elles o ells i si aquestes haurien de ser públiques o privades.
En general, la majoria no va dubtar en el fet que el més recomanable és que assisteixin a escoles especials. Gairebé tothom pensava que si es trobessin en el l’entorn d’una escola com qualsevol altre podrien ser objecte de burles i enveges per part de la resta d’alumnes i això perjudicaria la seva progressió i desenvolupament perquè estarien marginats. A més a més, tothom estava d’acord en què aquestes escoles han de ser públiques perquè les persones superdotades també tenen dret a una educació d’acord amb les seves necessitats per tal que puguin desenvolupar tot el seu potencial. Fins i tot algú va posar un exemple d’una persona que havia conegut que presentava les característiques d’una persona superdotada i que havia viscut les frustracions de trobar-se en un entorn normal que no estava adaptat a les seves capacitats. Per últim, la classe es posà d’acord en que és necessari que aquelles persones amb més capacitats intel·lectuals naturals rebin una educació adaptada perquè així podran ajudar la resta de persones a millorar les seves pròpies capacitats i el seu rendiment.
En conclusió, en el debat hi hagué bastant acord entre els que intervingueren, sobretot per oposar-se a la meva opinió, ja que jo vaig proposar no separar aquelles persones de la resta sinó fer que rebin l’educació que necessiten a les escoles públiques normals per a que no es sentissin aïllats de la resta.
Fes una ullada al vídeo i dóna la teva opinió al respecte sobre el projecte abecedari.
Les transfusions i els transplantaments
Autora: Andrea Soto
Feu una ullada a la presentació sobre transfusions i transplantaments que teniu a continuació:
EL DEBAT A CLASSE:
El passat dimecres, dia 20 de març, vaig exposar el meu treball sobre “Les transfusions i els trasplantaments” a la classe de ciències.
El debat que es va proposar i el que va sorgir (amb el què la gent ho va associar), van ser diferents. Primerament molta gent es va plantejar la següent qüestió: ells no donarien perquè sí un òrgan a algú desconegut així com així, primer ho farien per donar-lo a un amic o familiar. Ara bé (això és una qüestió lògica...), jo em referia al següent: un cop morts, dels nostres òrgans no se’n fa re; decidiríeu fer-vos donants d’òrgans o preferiríeu morir i endur-vos-els a la tomba?
Escriu la teva opinió personal dient el perquè de la teva resposta.
Feu una ullada a la presentació sobre transfusions i transplantaments que teniu a continuació:
Transfusions i Trasplantaments
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
EL DEBAT A CLASSE:
El passat dimecres, dia 20 de març, vaig exposar el meu treball sobre “Les transfusions i els trasplantaments” a la classe de ciències.
El debat que es va proposar i el que va sorgir (amb el què la gent ho va associar), van ser diferents. Primerament molta gent es va plantejar la següent qüestió: ells no donarien perquè sí un òrgan a algú desconegut així com així, primer ho farien per donar-lo a un amic o familiar. Ara bé (això és una qüestió lògica...), jo em referia al següent: un cop morts, dels nostres òrgans no se’n fa re; decidiríeu fer-vos donants d’òrgans o preferiríeu morir i endur-vos-els a la tomba?
Escriu la teva opinió personal dient el perquè de la teva resposta.
Proves per fer diagnòstic
Autora: Judit Blasco
A continuació teniu la presentació sobre les proves diagnòstiques:
DEBAT EN CLASSE:
El meu treball tracta sobre les proves per fer diagnòstic, que són unes proves que es fan per determinar una malaltia o afecció que depèn dels símptomes és fan unes proves o unes altres. Vaig poder explicar als meus companys de classe quins 6 grups hi ha, els diferents subgèneres que hi ha en cada grup. Vaig decidir plantejar un debat sobre un subgènere en concret, l'amniocentesi, que vaig proposar a classe i va ser: Les mares que tenen més de 35 anys o les mares que li detectin que podria ser un problema de risc en el seu embaràs, se li recomana fer-se les proves de l'amniocentesi per veure si el nen tindrà algun problema. Quan li fan aquestes proves el nen ja està desenvolupat, no del tot però quasi tot, si sortís que el nen tindrà algun problema, per exemple síndrome de down, tu que hi faries?
En el debat ens vam decantar pels nens de síndrome de down. Una part de la classe, més o menys un 70% de la classe, van estar d'acord en no avortar, ja que deien que els nens amb aquests problemes poden ser molt millors i feliços que una persona sense cap problema i ho sabien perquè han estat treballant amb ells, a part, un altre argument que va sorgir a classe és que avortant mataries el teu propi fill i seria un assassinat i el tens que acceptar tal i com és. Una altre part de la classe, més o menys un 20 %, també estaven d'acord en no avortar però creien que no poden a arribar a afirmar si avortaries o no depèn de la situació de cadascú, i es va dir que si és l'únic fill que pots tenir sí el tindrien, però si ja tenen un fill i anaven en busca d'un germà i es trobessin que el nen tindria síndrome de down, ja s'ho pensarien tenir-ho o no, sempre pel bé del nen. I l'altre resta de la classe, un 10%, avortarien ja que ells tenir un fill amb síndrome de down o un altre problema totalment diferent, el veuen com una càrrega, és a dir, que és moltíssima responsabilitat tenir cura d’un fill amb problemes perquè deien que has de tenir un temps necessari per a ells i molts casos no pots per treball o per qualsevol altre cosa.
El 70% de la classe que no avortaria van escoltar l'opinió del 20%, que no avortaria però que seria en funció de la situació de cadascú, van recapacitar una mica i això va fer canviar d'opinió a molta gent. Al final vam arribar que un 50%, més o menys, de la classe no avortaria, un 40 % avortaria però en funció de cada situació, i un 10% avortaria.
ACTIVITAT:
Fes una ullada a la presentació de la Judit, i comenta alguna altra prova per fer diagnòstic que t'hagi cridat l'atenció o t'interessi, i fes un petit comentari al respecte. Tens fins al dimecres 25 de març.
A continuació teniu la presentació sobre les proves diagnòstiques:
Proves per fer Diagnòstic
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
DEBAT EN CLASSE:
El meu treball tracta sobre les proves per fer diagnòstic, que són unes proves que es fan per determinar una malaltia o afecció que depèn dels símptomes és fan unes proves o unes altres. Vaig poder explicar als meus companys de classe quins 6 grups hi ha, els diferents subgèneres que hi ha en cada grup. Vaig decidir plantejar un debat sobre un subgènere en concret, l'amniocentesi, que vaig proposar a classe i va ser: Les mares que tenen més de 35 anys o les mares que li detectin que podria ser un problema de risc en el seu embaràs, se li recomana fer-se les proves de l'amniocentesi per veure si el nen tindrà algun problema. Quan li fan aquestes proves el nen ja està desenvolupat, no del tot però quasi tot, si sortís que el nen tindrà algun problema, per exemple síndrome de down, tu que hi faries?
En el debat ens vam decantar pels nens de síndrome de down. Una part de la classe, més o menys un 70% de la classe, van estar d'acord en no avortar, ja que deien que els nens amb aquests problemes poden ser molt millors i feliços que una persona sense cap problema i ho sabien perquè han estat treballant amb ells, a part, un altre argument que va sorgir a classe és que avortant mataries el teu propi fill i seria un assassinat i el tens que acceptar tal i com és. Una altre part de la classe, més o menys un 20 %, també estaven d'acord en no avortar però creien que no poden a arribar a afirmar si avortaries o no depèn de la situació de cadascú, i es va dir que si és l'únic fill que pots tenir sí el tindrien, però si ja tenen un fill i anaven en busca d'un germà i es trobessin que el nen tindria síndrome de down, ja s'ho pensarien tenir-ho o no, sempre pel bé del nen. I l'altre resta de la classe, un 10%, avortarien ja que ells tenir un fill amb síndrome de down o un altre problema totalment diferent, el veuen com una càrrega, és a dir, que és moltíssima responsabilitat tenir cura d’un fill amb problemes perquè deien que has de tenir un temps necessari per a ells i molts casos no pots per treball o per qualsevol altre cosa.
El 70% de la classe que no avortaria van escoltar l'opinió del 20%, que no avortaria però que seria en funció de la situació de cadascú, van recapacitar una mica i això va fer canviar d'opinió a molta gent. Al final vam arribar que un 50%, més o menys, de la classe no avortaria, un 40 % avortaria però en funció de cada situació, i un 10% avortaria.
ACTIVITAT:
Fes una ullada a la presentació de la Judit, i comenta alguna altra prova per fer diagnòstic que t'hagi cridat l'atenció o t'interessi, i fes un petit comentari al respecte. Tens fins al dimecres 25 de març.
Eutanàsia
Autora: Judith Torner
A continuació tens la presentació de l’eutanàsia. Per manca de temps no vam poder fer una mica de debat a classe. Torna a fer una ullada als arguments que dóna la Judith i expressa la teva opinió. Recorda fer servir arguments per donar força a la teva opinió i, encara millor, si fas servir alguna refutació.
La data límit per posar un comentari és el dimecres 25 de març.
A continuació tens la presentació de l’eutanàsia. Per manca de temps no vam poder fer una mica de debat a classe. Torna a fer una ullada als arguments que dóna la Judith i expressa la teva opinió. Recorda fer servir arguments per donar força a la teva opinió i, encara millor, si fas servir alguna refutació.
La data límit per posar un comentari és el dimecres 25 de març.
L’Eutanàsia
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
L'avortament
Autora: Ruth Vivet
Aquí teniu la presentació que tantes impressions va causar a classe:
EL DEBAT A CLASSE:
El meu treball de recerca és sobre l’avortament, un tema molt polèmic en la societat. En aquest treball vaig poder mostrar als meus companys què era i quins eren els processos d’avortament i vaig plantejar-los un debat. Creus que l’avortament hauria de ser lliure en qualsevol cas?
Tota la classe, sense excepcions, estava d’acord amb la legislació actual: només es pot avortar quan es dóna el cas d’una violació, risc de mort d’un dels dos membres o en cas de malformació del fetus.
Tot i això els hi vaig plantejar la idea, sobretot a les noies, de què farien en el cas que ara es quedessin embarassades. Això ja va canviar les coses. Avui en dia es practiquen molts avortaments per embarassos no desitjats, cosa que segons el què vam discutir a la classe, moltes noies farien.
ACTIVITAT:
Tal i com us va plantejar la Ruth i ara que ja sabeu en que consisteix un avortament, si ara us quedéssiu embarassades o es quedés la vostra parella, què faríeu i per què? Feu servir un bons arguments!!
Disposeu fins divendres 13 de març per posar el vostre comentari.
Aquí teniu la presentació que tantes impressions va causar a classe:
Avortament
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
EL DEBAT A CLASSE:
El meu treball de recerca és sobre l’avortament, un tema molt polèmic en la societat. En aquest treball vaig poder mostrar als meus companys què era i quins eren els processos d’avortament i vaig plantejar-los un debat. Creus que l’avortament hauria de ser lliure en qualsevol cas?
Tota la classe, sense excepcions, estava d’acord amb la legislació actual: només es pot avortar quan es dóna el cas d’una violació, risc de mort d’un dels dos membres o en cas de malformació del fetus.
Tot i això els hi vaig plantejar la idea, sobretot a les noies, de què farien en el cas que ara es quedessin embarassades. Això ja va canviar les coses. Avui en dia es practiquen molts avortaments per embarassos no desitjats, cosa que segons el què vam discutir a la classe, moltes noies farien.
ACTIVITAT:
Tal i com us va plantejar la Ruth i ara que ja sabeu en que consisteix un avortament, si ara us quedéssiu embarassades o es quedés la vostra parella, què faríeu i per què? Feu servir un bons arguments!!
Disposeu fins divendres 13 de març per posar el vostre comentari.
Conversió d’arxius
Per convertir un arxiu d’un format a un altre, existeix la web Zamzar, en la que has de seguir uns passos (steps) i t’envia l’arxiu convertit al teu correu electrònic.
En el pas 1 (step1) podeu escollir un arxiu o directament una url (exemple: pàgina de youtube). Al pas 2 escolliu l’extensió. En cas de vídeos és recomanable l’extensió avi. Al pas 3 poseu el vostre e-mail, doneu CONVERT al pas 4, espereu una estona i tindreu l’arxiu al vostre correu.
En el pas 1 (step1) podeu escollir un arxiu o directament una url (exemple: pàgina de youtube). Al pas 2 escolliu l’extensió. En cas de vídeos és recomanable l’extensió avi. Al pas 3 poseu el vostre e-mail, doneu CONVERT al pas 4, espereu una estona i tindreu l’arxiu al vostre correu.
Estudi de la testosterona
A continuació us deixo els millors treballs sobre l’estudi de la testosterona.
Heu de comparar-los amb els vostres i afegir un comentari indicant quins errors heu fet.
Aquells que voleu millorar el vostre treball, teniu l’opció de fer el mateix estudi però observant com afecta l’exposició prenatal de la testosterona a les dones. La data límit per lliurar-ho és el 9 de març en format de paper a l’hora de classe. NO ACCEPTARÉ CAP TREBALL DESPRÉS DE LES 13:30 HORES.
Estudi de la Testosterona
View more documents from ciencies.mon.contemporani.
Estudi de la Testosterona
View more documents from ciencies.mon.contemporani.
Heu de comparar-los amb els vostres i afegir un comentari indicant quins errors heu fet.
Aquells que voleu millorar el vostre treball, teniu l’opció de fer el mateix estudi però observant com afecta l’exposició prenatal de la testosterona a les dones. La data límit per lliurar-ho és el 9 de març en format de paper a l’hora de classe. NO ACCEPTARÉ CAP TREBALL DESPRÉS DE LES 13:30 HORES.
Debat 3: Ús de preembrions en la recerca
Aquí teniu la presentació sobre l'ús de preembrions en la recerca:
EL DEBAT A LA CLASSE:
La pregunta que vaig plantejar com a iniciació del debat va ser: És correcte utilitzar embrions humans en la primera etapa del seu desenvolupament per la investigació i/o experimentació? Abans de plantejar el debat, però, vaig subratllar l’idea de què era un preembrió (és un concepte que s’ha de tenir en compte a l’hora de posicionar-se a favor o en contra).
El cert és que la majoria de la classe (crec que més d’un 90%) va estar d’acord en que sí que era correcte. Per raons diverses com: la possibilitat de salvar malalties o bé perquè pot donar esperances a gent amb malalties greus. Cal remarcar que va sorgir una opinió que posava ímpetu en que es podrien utilitzar altres mètodes (que no comportessin la destrucció d’un possible ésser), tot i així es va aclarir que aquest mètode és més eficaç que qualsevol altre.
Tornant a la conclusió general de la classe, estaria resumida en que és correcte utilitzar l’ús de recerca en preembrions tenint en compte que en utilitzar preembrions per fer recerca no es considera “matar a un ésser”.
ACTIVITAT:
Segons el debat a classe, la majoria de vosaltres va estar a favor de l’ús de preembrions en la recerca donat que no es considera un ésser viu encara. Amb tot el que hem treballat fins ara, quan creus que un embrió es pot considerar un ésser viu?. Pots buscar en quin moment la legislació el considera un ésser viu, però has de donar la teva opinió recolzada amb arguments apresos a classe.
Elabora un breu comentari amb la teva opinió i després l’afegeixes al bloc abans del 11 de març.
EL DEBAT A LA CLASSE:
La pregunta que vaig plantejar com a iniciació del debat va ser: És correcte utilitzar embrions humans en la primera etapa del seu desenvolupament per la investigació i/o experimentació? Abans de plantejar el debat, però, vaig subratllar l’idea de què era un preembrió (és un concepte que s’ha de tenir en compte a l’hora de posicionar-se a favor o en contra).
El cert és que la majoria de la classe (crec que més d’un 90%) va estar d’acord en que sí que era correcte. Per raons diverses com: la possibilitat de salvar malalties o bé perquè pot donar esperances a gent amb malalties greus. Cal remarcar que va sorgir una opinió que posava ímpetu en que es podrien utilitzar altres mètodes (que no comportessin la destrucció d’un possible ésser), tot i així es va aclarir que aquest mètode és més eficaç que qualsevol altre.
Tornant a la conclusió general de la classe, estaria resumida en que és correcte utilitzar l’ús de recerca en preembrions tenint en compte que en utilitzar preembrions per fer recerca no es considera “matar a un ésser”.
ACTIVITAT:
Segons el debat a classe, la majoria de vosaltres va estar a favor de l’ús de preembrions en la recerca donat que no es considera un ésser viu encara. Amb tot el que hem treballat fins ara, quan creus que un embrió es pot considerar un ésser viu?. Pots buscar en quin moment la legislació el considera un ésser viu, però has de donar la teva opinió recolzada amb arguments apresos a classe.
Elabora un breu comentari amb la teva opinió i després l’afegeixes al bloc abans del 11 de març.
Debat 2: La fecundació in vitro
Autora: Lorena Moreno
A continuació teniu el material fet per la vostra companya sobre la fecundació in vitro.
EL DEBAT A CLASSE:
El meu treball tracta sobre la fecundació in vitro i vaig pensar que un dels temes per debatre classe podria ser perfectament la negació de l’església a aquestes tècniques de reproducció assistida. Un cop vaig plantejar els meus arguments a favor i en contra sobre el tema proposat, la majoria de la gent va començar a posicionar-se en contra de l’església i majoritàriament la classe va creure en aquesta afirmació. De mica en mica, el debat va anar desviant-se i vam acabar discutint sobre la gran força psicològica que han de tenir les dones quan decideixen sotmetre’s a un tractament de reproducció assistida com és la fecundació in vitro. La gran majoria de la classe excepte una o dues persones estava d’acord en aquesta afirmació mentre que la classe restant (una o dues persones) no entenien perquè si els hi costa tant, les dones son capaces de sotmetre’s a la fecundació in vitro.
ACTIVITAT:
Llegeix l’article de El País "El 'síndrome de la infertilidad' acaba en el diván", i dóna la teva opinió (fent servir arguments correctes) sobre com afecta la infertilitat a l’estat psicològic de la persona que la pateix. Fes servir tot el que has après sobre fecundació in vitro per redactar la teva opinió. Escriu un comentari amb aquesta valoració personal abans del 10 de març.
A continuació teniu el material fet per la vostra companya sobre la fecundació in vitro.
Fecundació in vitro
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
EL DEBAT A CLASSE:
El meu treball tracta sobre la fecundació in vitro i vaig pensar que un dels temes per debatre classe podria ser perfectament la negació de l’església a aquestes tècniques de reproducció assistida. Un cop vaig plantejar els meus arguments a favor i en contra sobre el tema proposat, la majoria de la gent va començar a posicionar-se en contra de l’església i majoritàriament la classe va creure en aquesta afirmació. De mica en mica, el debat va anar desviant-se i vam acabar discutint sobre la gran força psicològica que han de tenir les dones quan decideixen sotmetre’s a un tractament de reproducció assistida com és la fecundació in vitro. La gran majoria de la classe excepte una o dues persones estava d’acord en aquesta afirmació mentre que la classe restant (una o dues persones) no entenien perquè si els hi costa tant, les dones son capaces de sotmetre’s a la fecundació in vitro.
ACTIVITAT:
Llegeix l’article de El País "El 'síndrome de la infertilidad' acaba en el diván", i dóna la teva opinió (fent servir arguments correctes) sobre com afecta la infertilitat a l’estat psicològic de la persona que la pateix. Fes servir tot el que has après sobre fecundació in vitro per redactar la teva opinió. Escriu un comentari amb aquesta valoració personal abans del 10 de març.
Debat 1: Inseminació Artificial
Autora: Cristina Pacheco
Aquí teniu la informació tractada a classe sobre la inseminació artificial:
DEBAT EMPRÉS A CLASSE
La majoria dels meus companys que van participar, opinaven la opció (a), es a dir, que no hi ha cap motiu pel qual a una o dues dones se li negui la inseminació artificial.
Tot i així, a partir d’aquí van haver-hi molt comentaris diversos:
- Que aquesta criatura mai seria criada en un ambient “normal”.
- Que tindrà problemes en relacionar-se amb la gent perquè el trobarien estrany per la família que té.
- Que cada vegada la societat va canviant més i dintre d’uns anys el fet que una o dues dones decideixin tenir un fill ja no causarà cap sobresalt.
En tots els arguments que van donar en el debat, en cap moment negaven el fet que una o dues dones tinguessin un fill, però les diverses opinions van sorgir en hipòtesis de que seria d’aquesta criatura un cop estigués criat (ja en l’àmbit de lesbianes) per dues dones, per això un dels altres arguments que va sortir va ser:
“ Per molt que aquesta criatura sigui criada per lesbianes, no té pas perquè ser com elles, tot el contrari, pot sortir amb gustos diferents a elles respecte a les relacions sentimentals”.
ACTIVITATS:
A continuació afegeix un comentari on has de respondre a les següents preguntes (pàgina 112 del llibre de text):
1.- En la inseminació artificial, l'home aporta una mostra de semen en un recipient estèril, i el laboratori procedeix a la concentració i selecció dels espermatozoides amb més motilitat. Quina és la finalitat d'aquest procediment?
2.- Quina és la teva opinió sobre la inseminació artificial? Et sembla èticament acceptable? Per què?
Les activitats han d'estar fetes abans del 26 de febrer.
Aquí teniu la informació tractada a classe sobre la inseminació artificial:
La Inseminació Artificial
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
DEBAT EMPRÉS A CLASSE
La majoria dels meus companys que van participar, opinaven la opció (a), es a dir, que no hi ha cap motiu pel qual a una o dues dones se li negui la inseminació artificial.
Tot i així, a partir d’aquí van haver-hi molt comentaris diversos:
- Que aquesta criatura mai seria criada en un ambient “normal”.
- Que tindrà problemes en relacionar-se amb la gent perquè el trobarien estrany per la família que té.
- Que cada vegada la societat va canviant més i dintre d’uns anys el fet que una o dues dones decideixin tenir un fill ja no causarà cap sobresalt.
En tots els arguments que van donar en el debat, en cap moment negaven el fet que una o dues dones tinguessin un fill, però les diverses opinions van sorgir en hipòtesis de que seria d’aquesta criatura un cop estigués criat (ja en l’àmbit de lesbianes) per dues dones, per això un dels altres arguments que va sortir va ser:
“ Per molt que aquesta criatura sigui criada per lesbianes, no té pas perquè ser com elles, tot el contrari, pot sortir amb gustos diferents a elles respecte a les relacions sentimentals”.
ACTIVITATS:
A continuació afegeix un comentari on has de respondre a les següents preguntes (pàgina 112 del llibre de text):
1.- En la inseminació artificial, l'home aporta una mostra de semen en un recipient estèril, i el laboratori procedeix a la concentració i selecció dels espermatozoides amb més motilitat. Quina és la finalitat d'aquest procediment?
2.- Quina és la teva opinió sobre la inseminació artificial? Et sembla èticament acceptable? Per què?
Les activitats han d'estar fetes abans del 26 de febrer.
La testosterona i els seus efectes
Fa uns dies va sortir publicat a La Vanguardia un article sobre el nivell de testosterona prenatal i els beneficis que els bróquers obtenen a la Borsa. Aquesta relació s’estableix a partir de l’estudi del coeficient de la mida del dit índex i anular.
A més existeixen altres estudis que han intentat establir una relació entre aquest coeficient i altres característiques lligades a l’efecte de la testosterona:
A més existeixen altres estudis que han intentat establir una relació entre aquest coeficient i altres característiques lligades a l’efecte de la testosterona:
Anem a fer un experiment seguint el mètode científic. Haureu de treballar en parelles per tal de discutir tot el procés i treure millors conclusions.
Primer haureu de plantejar una hipòtesi resultat de les observacions que heu tret tant de l’article com del vídeo. Per això cal que consulteu a la vikipèdia quins són els efectes de la testosterona en aquells paràmetres que podem observar en un home. Us dono una pista:
- Mida de la laringe (nou)
- To de la veu
- Pel a les extremitats i barba
- Comportament
- Desenvolupament físic i muscular
Un cop heu decidit la hipòtesi, haureu de prendre mesures per tal de calcular el coeficient de la mida del dit índex i anular a diferents homes (5-6 aproximadament) que seran anònims, i en els quals haureu d’observar a més alguna característica en funció de la vostra hipòtesi.
Després seguiu totes les passes del mètode científic fins a treure conclusions. Llavors afegiu un comentari al blog amb les conclusions i lliureu a la professora un informe de tot l’estudi realitzat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
