Aquí us deixo el vídeo que hem vist a classe. Procedeix de youtube, i la part que hem vist està dividida en 2 parts. Acabeu de veure-ho i aquells que us vingui de gust podeu fer algun comentari, sobretot de la part de la domesticació dels animals que hem treballat menys a classe.
L’evolució
Al vídeo hem vist com la vida es va originar al mar i amb el pas del temps han anat apareixent totes les espècies que existeixen avui dia. A això ho anomenem EVOLUCIÓ.
Llegeix l’activitat de la pàgina 45 del llibre. En ella ens parlen d’uns insectes que han adoptat la forma d’un branquilló per evitar que els depredadors els vegin, i de les fulles d’ortigues que són urticants per evitar que els herbívors les mengin.
Per entendre què ha originat l’aparició d’aquestes 2 espècies, existeixen 2 teories. La primera és el lamarckisme que es basa en el fet que quan les característiques del medi varien, les característiques corporals d’animals i plantes canvien per adaptar-se (pàgina 44 del llibre). Una altra teoria és la del darwinisme que es basa en que els canvis en els individus es van donant al llarg del temps, i la variació del medi afavorirà a uns en lloc d’uns altres (pàgina 45 del llibre).
Resumint, el lamarckisme creu que els canvis corporals en animals i plantes es donen després de variacions del medi, i el darwinisme creu que els canvis es donen abans i que alguns poden ser afavorits per les variacions del medi.
I tu que en penses? Ets lamarckià o darwinista?
Posa el teu comentari donant resposta a les preguntes, tot raonant-les, i també comenta les respostes dels teus companys. Recorda posar el teu nom per tal que puguem saber qui fa el comentari.
Llegeix l’activitat de la pàgina 45 del llibre. En ella ens parlen d’uns insectes que han adoptat la forma d’un branquilló per evitar que els depredadors els vegin, i de les fulles d’ortigues que són urticants per evitar que els herbívors les mengin.
Per entendre què ha originat l’aparició d’aquestes 2 espècies, existeixen 2 teories. La primera és el lamarckisme que es basa en el fet que quan les característiques del medi varien, les característiques corporals d’animals i plantes canvien per adaptar-se (pàgina 44 del llibre). Una altra teoria és la del darwinisme que es basa en que els canvis en els individus es van donant al llarg del temps, i la variació del medi afavorirà a uns en lloc d’uns altres (pàgina 45 del llibre).
Resumint, el lamarckisme creu que els canvis corporals en animals i plantes es donen després de variacions del medi, i el darwinisme creu que els canvis es donen abans i que alguns poden ser afavorits per les variacions del medi.
I tu que en penses? Ets lamarckià o darwinista?
Posa el teu comentari donant resposta a les preguntes, tot raonant-les, i també comenta les respostes dels teus companys. Recorda posar el teu nom per tal que puguem saber qui fa el comentari.
Què és la vida?
A la pel·lícula Génesis el narrador parla de la vida i diu:
“La vida no es ni como una gota de leche que se deja caer en el agua, ni como el humo, que dan lugar a formas regulares durante un instante.
La vida es una forma que perdura, a pesar de la ley universal que empuja a cualquier cosa organizada hacía el desorden, hacia el caos. Y más extraño aún, una forma que permanece semejante así misma, mientras que la materia de la que está hecha se renueva sin cesar.
Mi boca, mi lengua, estos labios que te hablan han cambiado continuamente sus células desde que mi vida empezó. Cada hora del día mueren millones de ellas y son reemplazadas en mi cuerpo. Sin embargo, yo sigo siendo yo, como el río sigue siendo río aunque por su lecho fluya agua siempre nueva.
No somos seres hechos de materia. Somos formas irrigadas de materia y ríos vivos que trazan un sinuoso curso en la inmensidad del tiempo”.
La resposta a la pregunta “Què és la vida?” sembla simple, però no ho és. La majoria de biòlegs considera que la vida és un concepte abstracte i que la pregunta s’hauria de canviar per intentar trobar la resposta. Potser hauríem de plantejar-nos “Què fan els éssers vius?
A la pàgina 31 del llibre tens les propietats de la vida. Llegeix-les i anota un resum de cadascuna a la teva llibreta. Quina propietat de la vida faria referència al que comenta el narrador a la pel·lícula. Contesta a la teva llibreta. NO FACIS CAP COMENTARI AL BLOG, ho comentarem a classe.
“La vida no es ni como una gota de leche que se deja caer en el agua, ni como el humo, que dan lugar a formas regulares durante un instante.
La vida es una forma que perdura, a pesar de la ley universal que empuja a cualquier cosa organizada hacía el desorden, hacia el caos. Y más extraño aún, una forma que permanece semejante así misma, mientras que la materia de la que está hecha se renueva sin cesar.
Mi boca, mi lengua, estos labios que te hablan han cambiado continuamente sus células desde que mi vida empezó. Cada hora del día mueren millones de ellas y son reemplazadas en mi cuerpo. Sin embargo, yo sigo siendo yo, como el río sigue siendo río aunque por su lecho fluya agua siempre nueva.
No somos seres hechos de materia. Somos formas irrigadas de materia y ríos vivos que trazan un sinuoso curso en la inmensidad del tiempo”.
La resposta a la pregunta “Què és la vida?” sembla simple, però no ho és. La majoria de biòlegs considera que la vida és un concepte abstracte i que la pregunta s’hauria de canviar per intentar trobar la resposta. Potser hauríem de plantejar-nos “Què fan els éssers vius?
A la pàgina 31 del llibre tens les propietats de la vida. Llegeix-les i anota un resum de cadascuna a la teva llibreta. Quina propietat de la vida faria referència al que comenta el narrador a la pel·lícula. Contesta a la teva llibreta. NO FACIS CAP COMENTARI AL BLOG, ho comentarem a classe.
Són les matemàtiques un llenguatge universal?
La resposta a aquesta pregunta ha estat variada a classe:
El 7% del 1rA no ho té clar:
La respuesta no la sabemos a ciencia cierta, nadie ha descubierto aún el sentido de ningún lenguaje, matemático o no a partir de principios abstractos. Judit B.
El 79% del 1r A pensen que sí:
El més misteriós de tot és que les matemàtiques són l’únic medi que tenim per entendre el món que ens envolta. Estel R.
Són el llenguatge de la naturalesa. Montse V.
Les operacions matemàtiques, les xifres i els símbols són a tot arreu iguals. Valeska C.
Als científics no els cal comunicar-se a través de l’idioma, poden entendre’s a través de números. Lorena M.
L’únic problema que tenen és que la gent les ha de conèixer, sinó, no saps com fer-les servir. Cristina P.
El 7% del 1r A pensa que no:
Personalment penso que les matemàtiques, com la geografia, les ciències socials,... formen part d’un branca de les ciències com les altres, la considero important, però fins a un cert punt. Andrea S.
El 7% del 1r A creu que no tenim seguretat:
La resposta no és 100% certa, tan sigui com sí, com no. Però jo crec que si més no, les matemàtiques són el llenguatge més universal que es coneix. Celia Z.
Durant el debat a classe va sorgir la proposta de que la música a l’igual que les matemàtiques és un llenguatge. Tots vam estar d’acord però alguns alumnes van argumentar que la música és un llenguatge més universal que les matemàtiques. Ara jo plantejo la següent qüestió:
És possible l’existència de la música tal i com la coneixem avui dia sense el coneixement de les matemàtiques?
Mira el següent vídeo i fes un comentari al respecte. Recorda posar el teu nom i inicial o inicials del cognom per tal d’identificar-te.
El 7% del 1rA no ho té clar:
La respuesta no la sabemos a ciencia cierta, nadie ha descubierto aún el sentido de ningún lenguaje, matemático o no a partir de principios abstractos. Judit B.
El 79% del 1r A pensen que sí:
El més misteriós de tot és que les matemàtiques són l’únic medi que tenim per entendre el món que ens envolta. Estel R.
Són el llenguatge de la naturalesa. Montse V.
Les operacions matemàtiques, les xifres i els símbols són a tot arreu iguals. Valeska C.
Als científics no els cal comunicar-se a través de l’idioma, poden entendre’s a través de números. Lorena M.
L’únic problema que tenen és que la gent les ha de conèixer, sinó, no saps com fer-les servir. Cristina P.
El 7% del 1r A pensa que no:
Personalment penso que les matemàtiques, com la geografia, les ciències socials,... formen part d’un branca de les ciències com les altres, la considero important, però fins a un cert punt. Andrea S.
El 7% del 1r A creu que no tenim seguretat:
La resposta no és 100% certa, tan sigui com sí, com no. Però jo crec que si més no, les matemàtiques són el llenguatge més universal que es coneix. Celia Z.
Durant el debat a classe va sorgir la proposta de que la música a l’igual que les matemàtiques és un llenguatge. Tots vam estar d’acord però alguns alumnes van argumentar que la música és un llenguatge més universal que les matemàtiques. Ara jo plantejo la següent qüestió:
És possible l’existència de la música tal i com la coneixem avui dia sense el coneixement de les matemàtiques?
Mira el següent vídeo i fes un comentari al respecte. Recorda posar el teu nom i inicial o inicials del cognom per tal d’identificar-te.
Tectònica de plaques
Ves al moodle de l’institut (si no ets usuari encara pots entrar com a visitant) i descarrega’t la pràctica per treballar la tectònica de plaques. Necessitaràs consultar aquest blog, el llibre i tenir instal·lat el Google Earth al teu ordinador.
Aquí tens un vídeo que resumeix la tectònica de plaques:
Fixa’t en el mapa de la pàgina 25 del llibre. A l’exercici 1 has d’identificar les plaques que surten al mapa. Fes servir la informació continguda al vídeo del blog per identificar cadascuna d’elles. Potser hi ha alguna que no surt al vídeo, si es així, pots buscar-la a la vikipèdia.
També et pot ésser d’utilitat recordar el vídeo vist a classe.
Aquí tens un vídeo que resumeix la tectònica de plaques:
Fixa’t en el mapa de la pàgina 25 del llibre. A l’exercici 1 has d’identificar les plaques que surten al mapa. Fes servir la informació continguda al vídeo del blog per identificar cadascuna d’elles. Potser hi ha alguna que no surt al vídeo, si es així, pots buscar-la a la vikipèdia.
També et pot ésser d’utilitat recordar el vídeo vist a classe.
El temps és relatiu
A la pel·lícula Contact la protagonista, la doctora Arroway, sembla ser que mentre la nau construïda cau a l’aigua, viu una experiència i viatja a través de l’espai, tal i com pots veure en el següent vídeo.
Els científics no creuen la versió de la doctora Arroway, donat que pensen que en tant curt període de temps aquest fet és impossible, però resulta que la càmera que portava la doctora ha gravat 18 hores mentre la nau queia en tant sols uns segons. Això ho pots tornar a recordar al següent vídeo.
Arribat al final de la pel·lícula hom pot pensar que la doctora s’ho ha imaginat tot perquè la nau ha caigut de manera normal, fent pensar a la gent de la Terra que no havia passat res, però hi ha 18 hores de vídeo gravades. Això es podria explicar mitjançant la teoria de la relativitat d’Einstein en la que cada persona té la seva pròpia mesura del temps. Així per la gent de la Terra tot ha passat en uns segons i per la doctora han passat 18 hores.
Això és ciència ficció, però ara anem a centrar-nos en la teoria de la relativitat d’Einstein. Aquesta teoria suposa que cada observador té la seva pròpia mesura del temps, és a dir, el temps és relatiu. D’aquesta manera si posem a l'hora dos rellotges idèntics i viatgem amb ells per camins diferents a diferents velocitats, quan es tornin a trobar no indicaran la mateixa hora. A més velocitat, més lent passa el temps. No obstant, això només ho podrem apreciar a velocitats molt superiors a les que habitualment viatgem.
Per explicar l'efecte de la velocitat sobre el temps, s'utilitza la famosa paradoxa dels bessons. Aquesta paradoxa fa referència a que si un dels dos bessons idèntics es fes astronauta i viatgés per l'espai en una nau a velocitat propera a la velocitat de la llum, els temps li passaria més lent. Així quan tornés a la Terra tant el seu germà com la resta de persones de la Terra haurien envellit molt més que ell.
Encara que això desafia el sentit comú, una sèrie d’experiments semblen indicar que, el bessó astronauta seria, efectivament, més jove.
Una vegada explicada la paradoxa dels bessons, creus que el que passa a la pel·lícula és el que passaria segons Einstein? Respon a la pregunta i comenta les respostes dels teus companys. Posa el teu nom i la inicial del teu cognom per tal que tots poguem identificar-te.
Els científics no creuen la versió de la doctora Arroway, donat que pensen que en tant curt període de temps aquest fet és impossible, però resulta que la càmera que portava la doctora ha gravat 18 hores mentre la nau queia en tant sols uns segons. Això ho pots tornar a recordar al següent vídeo.
Arribat al final de la pel·lícula hom pot pensar que la doctora s’ho ha imaginat tot perquè la nau ha caigut de manera normal, fent pensar a la gent de la Terra que no havia passat res, però hi ha 18 hores de vídeo gravades. Això es podria explicar mitjançant la teoria de la relativitat d’Einstein en la que cada persona té la seva pròpia mesura del temps. Així per la gent de la Terra tot ha passat en uns segons i per la doctora han passat 18 hores.
Això és ciència ficció, però ara anem a centrar-nos en la teoria de la relativitat d’Einstein. Aquesta teoria suposa que cada observador té la seva pròpia mesura del temps, és a dir, el temps és relatiu. D’aquesta manera si posem a l'hora dos rellotges idèntics i viatgem amb ells per camins diferents a diferents velocitats, quan es tornin a trobar no indicaran la mateixa hora. A més velocitat, més lent passa el temps. No obstant, això només ho podrem apreciar a velocitats molt superiors a les que habitualment viatgem.
Per explicar l'efecte de la velocitat sobre el temps, s'utilitza la famosa paradoxa dels bessons. Aquesta paradoxa fa referència a que si un dels dos bessons idèntics es fes astronauta i viatgés per l'espai en una nau a velocitat propera a la velocitat de la llum, els temps li passaria més lent. Així quan tornés a la Terra tant el seu germà com la resta de persones de la Terra haurien envellit molt més que ell.
Font: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/palau/einstein/einstein.htm
Encara que això desafia el sentit comú, una sèrie d’experiments semblen indicar que, el bessó astronauta seria, efectivament, més jove.
Una vegada explicada la paradoxa dels bessons, creus que el que passa a la pel·lícula és el que passaria segons Einstein? Respon a la pregunta i comenta les respostes dels teus companys. Posa el teu nom i la inicial del teu cognom per tal que tots poguem identificar-te.
El principi de la navalla d’Occam
Un dia del curs passat, la classe de ciències de batxillerat ja havia començat i una companya va arribar tard. Va demanar a la professora de sortir al passadís per parlar amb ella. Mentre, dos companys a classe, en Sergi i l’Albert, van començar a fer especulacions sobre el motiu pel qual havia arribat tard:
- Segur que s’ha adormit, o bé ha tingut problemes amb el despertador i no s’ha despertat a temps - deia l’Albert.
- No jo crec que el que ha passat es que quan venia cap a l’institut un helicòpter s’ha estavellat en ple carrer i els mossos han acordonat la zona i no deixaven passar ningú, i això l’ha fet arribar tard – va afegir en Sergi.
Segurament pensaràs que l’explicació més simple de l’Albert segurament és la més lògica, no creus? A aquest principi se l’anomena principi de la navalla d’Occam.
Tu que opines? Penses que l’explicació més senzilla és sempre la més lógica? Per què creus què és important aquest principi a la ciència? No només has de respondre a les qüestions sinó que has de comentar les respostes de la resta dels companys. Recorda posar el teu nom i la inicial del teu cognom per tal que tots puguem saber qui ha fet el comentari.
- Segur que s’ha adormit, o bé ha tingut problemes amb el despertador i no s’ha despertat a temps - deia l’Albert.
- No jo crec que el que ha passat es que quan venia cap a l’institut un helicòpter s’ha estavellat en ple carrer i els mossos han acordonat la zona i no deixaven passar ningú, i això l’ha fet arribar tard – va afegir en Sergi.
Segurament pensaràs que l’explicació més simple de l’Albert segurament és la més lògica, no creus? A aquest principi se l’anomena principi de la navalla d’Occam.
Tu que opines? Penses que l’explicació més senzilla és sempre la més lógica? Per què creus què és important aquest principi a la ciència? No només has de respondre a les qüestions sinó que has de comentar les respostes de la resta dels companys. Recorda posar el teu nom i la inicial del teu cognom per tal que tots puguem saber qui ha fet el comentari.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
