Aquí teniu un parell d’enllaços a diferents parts de la pel·lícula “Una veritat incomoda”. No hi és tota la pel·lícula però és una part prou representativa.
També teniu un enllaç a un documental que posa en dubte el canvi climàtic, o al menys el canvi climàtic causat pel diòxid de carboni. Feu una ullada us pot ajudar a comprendre millor les opinions de Claude Allègre en el seu article “El dret al dubte científic”.
Si us interessa el tema podeu trobar més vídeos sobre aquest tema a youtube.
Aliments transgènics
A continuació us deixo un vídeo molt pedagògic sobre els transgènics:
Segurament la majoria de coses que heu sentit sobre els transgènics són negatives, i això no vol dir que no tinguin avantatges, però com sempre intentarem fer una ullada als transgènics des d’un punt de vista crític, intentant trobar alguns dels seus beneficis i també alguns dels seus riscs. Per això cal consultar una web que expliqui les evidències científiques que es coneixen dels transgènics. Suposo que recordeu la web del Medline.
Feu una ullada i anoteu a la llibreta els beneficis i els riscs d’aquests aliments. A continuació afegiu un comentari valorant si esteu a favor o en contra i doneu les raons de tot plegat. A més, en els vostres comentaris afegiu les valoracions dels comentaris dels/es vostres companys/es. La data límit per fer-ho és dissabte 9 de maig.
Segurament la majoria de coses que heu sentit sobre els transgènics són negatives, i això no vol dir que no tinguin avantatges, però com sempre intentarem fer una ullada als transgènics des d’un punt de vista crític, intentant trobar alguns dels seus beneficis i també alguns dels seus riscs. Per això cal consultar una web que expliqui les evidències científiques que es coneixen dels transgènics. Suposo que recordeu la web del Medline.
Feu una ullada i anoteu a la llibreta els beneficis i els riscs d’aquests aliments. A continuació afegiu un comentari valorant si esteu a favor o en contra i doneu les raons de tot plegat. A més, en els vostres comentaris afegiu les valoracions dels comentaris dels/es vostres companys/es. La data límit per fer-ho és dissabte 9 de maig.
PROBIÒTICS I LLET
La setmana passada vam fer iogurt i vam observar els microorganismes pel microscopi. Aquí us deixo la imatge obtinguda:
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 100X després d’una tinció amb blau de metilé (augments totals 1000X)
També vam fer kefir i el vam observar amb el microscopi. Feu una ullada a la imatge obtinguda:
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 100X després d’una tinció amb blau de metilé (augments totals 1000X)
Si voleu saber més sobre com es produeixen els iogurts, a continuació teniu un vídeo que us ho explica:
Aprofitant que l’Andreu va portar llet de vaca recent munyida vam observar les diferències entre aquesta llet i la comercial. Fixa’t en les diferències:
Llet UHT comercial
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)
Llet recent munyida
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)
Passats 2 dies vam tornar a observar la llet que havia acumulat molt greix a la superfície. Pensàvem que les vesícules de greix s’haurien fusionat i observaríem vesícules més grans, però no va ser així. Fixa’t en la imatge obtinguda:
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)
Si voleu conèixer els processos als que es sotmès la llet un cop extreta de la vaca, feu una ullada al següentvídeo sobre la llet:
Moltes vegades ens és molt difícil saber si una informació sobre un producte és certa o no, donat que moltes vegades hi ha interessos comercials perquè només es mostri la part més positiva. Donat la gran quantitat d’informació que hi ha a Internet una pàgina molt útil per consultar qüestions de salut és la pàgina web del Medline.
La web del Medline està elaborada per metges dels Estats Units i només surt aquella informació que ha estat contrastada científicament. Quan un producte no ha estat contrastat científicament no podem saber si funciona o no, ni els efectes perjudicials que pot tenir.
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 100X després d’una tinció amb blau de metilé (augments totals 1000X)També vam fer kefir i el vam observar amb el microscopi. Feu una ullada a la imatge obtinguda:
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 100X després d’una tinció amb blau de metilé (augments totals 1000X) Si voleu saber més sobre com es produeixen els iogurts, a continuació teniu un vídeo que us ho explica:
Aprofitant que l’Andreu va portar llet de vaca recent munyida vam observar les diferències entre aquesta llet i la comercial. Fixa’t en les diferències:
Llet UHT comercial
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)
Llet recent munyida
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)
Passats 2 dies vam tornar a observar la llet que havia acumulat molt greix a la superfície. Pensàvem que les vesícules de greix s’haurien fusionat i observaríem vesícules més grans, però no va ser així. Fixa’t en la imatge obtinguda:
Imatge obtinguda amb l’objectiu de 40X (augments totals 400X)Si voleu conèixer els processos als que es sotmès la llet un cop extreta de la vaca, feu una ullada al següentvídeo sobre la llet:
Moltes vegades ens és molt difícil saber si una informació sobre un producte és certa o no, donat que moltes vegades hi ha interessos comercials perquè només es mostri la part més positiva. Donat la gran quantitat d’informació que hi ha a Internet una pàgina molt útil per consultar qüestions de salut és la pàgina web del Medline.
La web del Medline està elaborada per metges dels Estats Units i només surt aquella informació que ha estat contrastada científicament. Quan un producte no ha estat contrastat científicament no podem saber si funciona o no, ni els efectes perjudicials que pot tenir.
El cervell i les seves possibilitats
Autora: Valeska Carreño
Aquí teniu la presentació sobre el cervell i l'enllaç al vídeo que no vam poder veure a classe:
EL DEBAT A CLASSE
El treball que he realitzat tracta del desenvolupament cerebral als éssers humans i de les maneres d’estimular el nostre cervell per tal d’ampliar les seves capacitats. Primer he començat explicant què és el cervell i com és la seva formació. A continuació m’he centrat en les diferents maneres d’estimular-lo i finalment he plantejat el tema dels superdotats. Per acabar, he proposat un debat sobre si les persones superdotades haurien d’assistir a escoles especialment adaptades per elles o ells i si aquestes haurien de ser públiques o privades.
En general, la majoria no va dubtar en el fet que el més recomanable és que assisteixin a escoles especials. Gairebé tothom pensava que si es trobessin en el l’entorn d’una escola com qualsevol altre podrien ser objecte de burles i enveges per part de la resta d’alumnes i això perjudicaria la seva progressió i desenvolupament perquè estarien marginats. A més a més, tothom estava d’acord en què aquestes escoles han de ser públiques perquè les persones superdotades també tenen dret a una educació d’acord amb les seves necessitats per tal que puguin desenvolupar tot el seu potencial. Fins i tot algú va posar un exemple d’una persona que havia conegut que presentava les característiques d’una persona superdotada i que havia viscut les frustracions de trobar-se en un entorn normal que no estava adaptat a les seves capacitats. Per últim, la classe es posà d’acord en que és necessari que aquelles persones amb més capacitats intel·lectuals naturals rebin una educació adaptada perquè així podran ajudar la resta de persones a millorar les seves pròpies capacitats i el seu rendiment.
En conclusió, en el debat hi hagué bastant acord entre els que intervingueren, sobretot per oposar-se a la meva opinió, ja que jo vaig proposar no separar aquelles persones de la resta sinó fer que rebin l’educació que necessiten a les escoles públiques normals per a que no es sentissin aïllats de la resta.
Fes una ullada al vídeo i dóna la teva opinió al respecte sobre el projecte abecedari.
Aquí teniu la presentació sobre el cervell i l'enllaç al vídeo que no vam poder veure a classe:
EL DEBAT A CLASSE
El treball que he realitzat tracta del desenvolupament cerebral als éssers humans i de les maneres d’estimular el nostre cervell per tal d’ampliar les seves capacitats. Primer he començat explicant què és el cervell i com és la seva formació. A continuació m’he centrat en les diferents maneres d’estimular-lo i finalment he plantejat el tema dels superdotats. Per acabar, he proposat un debat sobre si les persones superdotades haurien d’assistir a escoles especialment adaptades per elles o ells i si aquestes haurien de ser públiques o privades.
En general, la majoria no va dubtar en el fet que el més recomanable és que assisteixin a escoles especials. Gairebé tothom pensava que si es trobessin en el l’entorn d’una escola com qualsevol altre podrien ser objecte de burles i enveges per part de la resta d’alumnes i això perjudicaria la seva progressió i desenvolupament perquè estarien marginats. A més a més, tothom estava d’acord en què aquestes escoles han de ser públiques perquè les persones superdotades també tenen dret a una educació d’acord amb les seves necessitats per tal que puguin desenvolupar tot el seu potencial. Fins i tot algú va posar un exemple d’una persona que havia conegut que presentava les característiques d’una persona superdotada i que havia viscut les frustracions de trobar-se en un entorn normal que no estava adaptat a les seves capacitats. Per últim, la classe es posà d’acord en que és necessari que aquelles persones amb més capacitats intel·lectuals naturals rebin una educació adaptada perquè així podran ajudar la resta de persones a millorar les seves pròpies capacitats i el seu rendiment.
En conclusió, en el debat hi hagué bastant acord entre els que intervingueren, sobretot per oposar-se a la meva opinió, ja que jo vaig proposar no separar aquelles persones de la resta sinó fer que rebin l’educació que necessiten a les escoles públiques normals per a que no es sentissin aïllats de la resta.
Fes una ullada al vídeo i dóna la teva opinió al respecte sobre el projecte abecedari.
Les transfusions i els transplantaments
Autora: Andrea Soto
Feu una ullada a la presentació sobre transfusions i transplantaments que teniu a continuació:
EL DEBAT A CLASSE:
El passat dimecres, dia 20 de març, vaig exposar el meu treball sobre “Les transfusions i els trasplantaments” a la classe de ciències.
El debat que es va proposar i el que va sorgir (amb el què la gent ho va associar), van ser diferents. Primerament molta gent es va plantejar la següent qüestió: ells no donarien perquè sí un òrgan a algú desconegut així com així, primer ho farien per donar-lo a un amic o familiar. Ara bé (això és una qüestió lògica...), jo em referia al següent: un cop morts, dels nostres òrgans no se’n fa re; decidiríeu fer-vos donants d’òrgans o preferiríeu morir i endur-vos-els a la tomba?
Escriu la teva opinió personal dient el perquè de la teva resposta.
Feu una ullada a la presentació sobre transfusions i transplantaments que teniu a continuació:
Transfusions i Trasplantaments
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
EL DEBAT A CLASSE:
El passat dimecres, dia 20 de març, vaig exposar el meu treball sobre “Les transfusions i els trasplantaments” a la classe de ciències.
El debat que es va proposar i el que va sorgir (amb el què la gent ho va associar), van ser diferents. Primerament molta gent es va plantejar la següent qüestió: ells no donarien perquè sí un òrgan a algú desconegut així com així, primer ho farien per donar-lo a un amic o familiar. Ara bé (això és una qüestió lògica...), jo em referia al següent: un cop morts, dels nostres òrgans no se’n fa re; decidiríeu fer-vos donants d’òrgans o preferiríeu morir i endur-vos-els a la tomba?
Escriu la teva opinió personal dient el perquè de la teva resposta.
Proves per fer diagnòstic
Autora: Judit Blasco
A continuació teniu la presentació sobre les proves diagnòstiques:
DEBAT EN CLASSE:
El meu treball tracta sobre les proves per fer diagnòstic, que són unes proves que es fan per determinar una malaltia o afecció que depèn dels símptomes és fan unes proves o unes altres. Vaig poder explicar als meus companys de classe quins 6 grups hi ha, els diferents subgèneres que hi ha en cada grup. Vaig decidir plantejar un debat sobre un subgènere en concret, l'amniocentesi, que vaig proposar a classe i va ser: Les mares que tenen més de 35 anys o les mares que li detectin que podria ser un problema de risc en el seu embaràs, se li recomana fer-se les proves de l'amniocentesi per veure si el nen tindrà algun problema. Quan li fan aquestes proves el nen ja està desenvolupat, no del tot però quasi tot, si sortís que el nen tindrà algun problema, per exemple síndrome de down, tu que hi faries?
En el debat ens vam decantar pels nens de síndrome de down. Una part de la classe, més o menys un 70% de la classe, van estar d'acord en no avortar, ja que deien que els nens amb aquests problemes poden ser molt millors i feliços que una persona sense cap problema i ho sabien perquè han estat treballant amb ells, a part, un altre argument que va sorgir a classe és que avortant mataries el teu propi fill i seria un assassinat i el tens que acceptar tal i com és. Una altre part de la classe, més o menys un 20 %, també estaven d'acord en no avortar però creien que no poden a arribar a afirmar si avortaries o no depèn de la situació de cadascú, i es va dir que si és l'únic fill que pots tenir sí el tindrien, però si ja tenen un fill i anaven en busca d'un germà i es trobessin que el nen tindria síndrome de down, ja s'ho pensarien tenir-ho o no, sempre pel bé del nen. I l'altre resta de la classe, un 10%, avortarien ja que ells tenir un fill amb síndrome de down o un altre problema totalment diferent, el veuen com una càrrega, és a dir, que és moltíssima responsabilitat tenir cura d’un fill amb problemes perquè deien que has de tenir un temps necessari per a ells i molts casos no pots per treball o per qualsevol altre cosa.
El 70% de la classe que no avortaria van escoltar l'opinió del 20%, que no avortaria però que seria en funció de la situació de cadascú, van recapacitar una mica i això va fer canviar d'opinió a molta gent. Al final vam arribar que un 50%, més o menys, de la classe no avortaria, un 40 % avortaria però en funció de cada situació, i un 10% avortaria.
ACTIVITAT:
Fes una ullada a la presentació de la Judit, i comenta alguna altra prova per fer diagnòstic que t'hagi cridat l'atenció o t'interessi, i fes un petit comentari al respecte. Tens fins al dimecres 25 de març.
A continuació teniu la presentació sobre les proves diagnòstiques:
Proves per fer Diagnòstic
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
DEBAT EN CLASSE:
El meu treball tracta sobre les proves per fer diagnòstic, que són unes proves que es fan per determinar una malaltia o afecció que depèn dels símptomes és fan unes proves o unes altres. Vaig poder explicar als meus companys de classe quins 6 grups hi ha, els diferents subgèneres que hi ha en cada grup. Vaig decidir plantejar un debat sobre un subgènere en concret, l'amniocentesi, que vaig proposar a classe i va ser: Les mares que tenen més de 35 anys o les mares que li detectin que podria ser un problema de risc en el seu embaràs, se li recomana fer-se les proves de l'amniocentesi per veure si el nen tindrà algun problema. Quan li fan aquestes proves el nen ja està desenvolupat, no del tot però quasi tot, si sortís que el nen tindrà algun problema, per exemple síndrome de down, tu que hi faries?
En el debat ens vam decantar pels nens de síndrome de down. Una part de la classe, més o menys un 70% de la classe, van estar d'acord en no avortar, ja que deien que els nens amb aquests problemes poden ser molt millors i feliços que una persona sense cap problema i ho sabien perquè han estat treballant amb ells, a part, un altre argument que va sorgir a classe és que avortant mataries el teu propi fill i seria un assassinat i el tens que acceptar tal i com és. Una altre part de la classe, més o menys un 20 %, també estaven d'acord en no avortar però creien que no poden a arribar a afirmar si avortaries o no depèn de la situació de cadascú, i es va dir que si és l'únic fill que pots tenir sí el tindrien, però si ja tenen un fill i anaven en busca d'un germà i es trobessin que el nen tindria síndrome de down, ja s'ho pensarien tenir-ho o no, sempre pel bé del nen. I l'altre resta de la classe, un 10%, avortarien ja que ells tenir un fill amb síndrome de down o un altre problema totalment diferent, el veuen com una càrrega, és a dir, que és moltíssima responsabilitat tenir cura d’un fill amb problemes perquè deien que has de tenir un temps necessari per a ells i molts casos no pots per treball o per qualsevol altre cosa.
El 70% de la classe que no avortaria van escoltar l'opinió del 20%, que no avortaria però que seria en funció de la situació de cadascú, van recapacitar una mica i això va fer canviar d'opinió a molta gent. Al final vam arribar que un 50%, més o menys, de la classe no avortaria, un 40 % avortaria però en funció de cada situació, i un 10% avortaria.
ACTIVITAT:
Fes una ullada a la presentació de la Judit, i comenta alguna altra prova per fer diagnòstic que t'hagi cridat l'atenció o t'interessi, i fes un petit comentari al respecte. Tens fins al dimecres 25 de març.
Eutanàsia
Autora: Judith Torner
A continuació tens la presentació de l’eutanàsia. Per manca de temps no vam poder fer una mica de debat a classe. Torna a fer una ullada als arguments que dóna la Judith i expressa la teva opinió. Recorda fer servir arguments per donar força a la teva opinió i, encara millor, si fas servir alguna refutació.
La data límit per posar un comentari és el dimecres 25 de març.
A continuació tens la presentació de l’eutanàsia. Per manca de temps no vam poder fer una mica de debat a classe. Torna a fer una ullada als arguments que dóna la Judith i expressa la teva opinió. Recorda fer servir arguments per donar força a la teva opinió i, encara millor, si fas servir alguna refutació.
La data límit per posar un comentari és el dimecres 25 de març.
L’Eutanàsia
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
