Les transfusions i els transplantaments

Autora: Andrea Soto

Feu una ullada a la presentació sobre transfusions i transplantaments que teniu a continuació:



EL DEBAT A CLASSE:
El passat dimecres, dia 20 de març, vaig exposar el meu treball sobre “Les transfusions i els trasplantaments” a la classe de ciències.

El debat que es va proposar i el que va sorgir (amb el què la gent ho va associar), van ser diferents. Primerament molta gent es va plantejar la següent qüestió: ells no donarien perquè sí un òrgan a algú desconegut així com així, primer ho farien per donar-lo a un amic o familiar. Ara bé (això és una qüestió lògica...), jo em referia al següent: un cop morts, dels nostres òrgans no se’n fa re; decidiríeu fer-vos donants d’òrgans o preferiríeu morir i endur-vos-els a la tomba?

Escriu la teva opinió personal dient el perquè de la teva resposta.

3 comentarios:

Andrea Ll dijo...

Jo un cop morta no m’importaria donar els meus òrgans, ja que els poden utilitzar per a gent que realment ho necessita molt i podria curar-se.
Quina millor funció que poder ajudar a la gent? A més a més no necessito els meus òrgans un cop morta, ja no em serveixen per a res. Jo vull ser incinerada no m’agradaria estar en una tomba, encara que puc canviar d’opinió.

Club de lectura científica dijo...

Gràcies Andrea pel teu comentari!

Anónimo dijo...

Penso que un cop morim ja no necessitem aquests i a mi el que m'agradaria es donar-los a gent que de veritat els necessita. A causa de aixó podem salvar vides i fer feliç a persones que potser fa anys que esperen un transplantament per poder viure.
Aquesta és la meva opinió, jo donaria els meus òrgans ( i de fet els penso donar) un cop mori.



Lorena Moreno