A continuació teniu la presentació sobre les proves diagnòstiques:
Proves per fer Diagnòstic
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
DEBAT EN CLASSE:
El meu treball tracta sobre les proves per fer diagnòstic, que són unes proves que es fan per determinar una malaltia o afecció que depèn dels símptomes és fan unes proves o unes altres. Vaig poder explicar als meus companys de classe quins 6 grups hi ha, els diferents subgèneres que hi ha en cada grup. Vaig decidir plantejar un debat sobre un subgènere en concret, l'amniocentesi, que vaig proposar a classe i va ser: Les mares que tenen més de 35 anys o les mares que li detectin que podria ser un problema de risc en el seu embaràs, se li recomana fer-se les proves de l'amniocentesi per veure si el nen tindrà algun problema. Quan li fan aquestes proves el nen ja està desenvolupat, no del tot però quasi tot, si sortís que el nen tindrà algun problema, per exemple síndrome de down, tu que hi faries?
En el debat ens vam decantar pels nens de síndrome de down. Una part de la classe, més o menys un 70% de la classe, van estar d'acord en no avortar, ja que deien que els nens amb aquests problemes poden ser molt millors i feliços que una persona sense cap problema i ho sabien perquè han estat treballant amb ells, a part, un altre argument que va sorgir a classe és que avortant mataries el teu propi fill i seria un assassinat i el tens que acceptar tal i com és. Una altre part de la classe, més o menys un 20 %, també estaven d'acord en no avortar però creien que no poden a arribar a afirmar si avortaries o no depèn de la situació de cadascú, i es va dir que si és l'únic fill que pots tenir sí el tindrien, però si ja tenen un fill i anaven en busca d'un germà i es trobessin que el nen tindria síndrome de down, ja s'ho pensarien tenir-ho o no, sempre pel bé del nen. I l'altre resta de la classe, un 10%, avortarien ja que ells tenir un fill amb síndrome de down o un altre problema totalment diferent, el veuen com una càrrega, és a dir, que és moltíssima responsabilitat tenir cura d’un fill amb problemes perquè deien que has de tenir un temps necessari per a ells i molts casos no pots per treball o per qualsevol altre cosa.
El 70% de la classe que no avortaria van escoltar l'opinió del 20%, que no avortaria però que seria en funció de la situació de cadascú, van recapacitar una mica i això va fer canviar d'opinió a molta gent. Al final vam arribar que un 50%, més o menys, de la classe no avortaria, un 40 % avortaria però en funció de cada situació, i un 10% avortaria.
ACTIVITAT:
Fes una ullada a la presentació de la Judit, i comenta alguna altra prova per fer diagnòstic que t'hagi cridat l'atenció o t'interessi, i fes un petit comentari al respecte. Tens fins al dimecres 25 de març.
15 comentarios:
He escollit les proves cutànies de lectura immediata perquè a mi m'he l'han feta i sé més o menys com va. Consisteix en col·locar l'extracte alergènic en contacte amb la pell, les que reaccionaran fent sortir petites inflamacions que promouen la formació d'una pàpula amb eritema, demostren l'existència específica per l'al·lergen testat.
S'apliquen extractes glicerats a l'epidermis a través d'una punció amb una mena de punxó o agulles hipodèrmiques d'1mm de llarg, en una part plana del cos, gairebé sempre a la part interior del braç. El nombre d'extractes que s'utilitzen canvia segons l'historia clínica. Els resultats s'obtenen 15 o 30 minuts després. Si la resposta és positiva es manifesta amb una pàpula amb hal d'hiperèmia i segons els criteris establers internacionalment de positivitat, el diàmetre de la pàpula ha de ser inferior als 3mm.
Si s'han pres antidepressius fins a 7 dies abans de les proves, aquestes podrien donar falsos resultats i també si s'utilitzen antihistamínics 72 hores abans. Aquest mètode es considera com el més segur, el que té un risc menor i que es pot realitzar a persones de curta edat.
La finalitat de les proves és determinar la causa específica dels símptomes i el grau de sensibilització en què ens afecta, descobrir al·lèrgies de les que abans no en tenien coneixement que patíem, direccionar el tractament per a reduir o evitar l'exposició i indicar la desensibilització.
Andrea Soto
Jo he triat com a proves per a fer diagnòstic la mamografia, ja que es un avenç cientific per la detectació precoç del càncer de mama, fet que evita moltes morts per aquesta enfermetat.
La mamografía consisteix en una exploració diagnòstica d'imatge per RAJOS X de la glàndula mamaria, mitjançant aparells denominats mamògrafs. Aquests aparells disposen de tubs d'emissió de RAJOS X especialment adaptats per a aconseguir la major resolució possible en la visualització de les estructures fibroepiteliales internes de la glàndula mamaria.
Aquest diagnòstic, efectuat en una fase molt precoç de la malaltia, sol associar-se a un pronòstic de curació excel·lent així com precisar una menor agressivitat per al seu control.
En la dona jove no és freqüent el càncer de mama i, a més, la densitat de la mama fa menys precisa la mamografía. Per això aquesta es recomana a partir dels 35 anys d'edat, de forma ocasional. A partir dels 50 anys ha de realitzar-se anualment.
ESTEL RIU
Una de les proves que més m’ha cridat l’atenció és el TAC que consisteix en és un procediment d'exploració radiològica basada en els raigs X. Funciona col•locant el subjecte en un gran anell que té forma de bunyol. Aquest anell conté un tub de raigs X i, directament davant d'ell (a l'altre costat del cap del subjecte), hi ha un detector d'aquest tipus de raigs. El feix de raigs X que passa a través del cap del pacient, i el detector amida la quantitat de radioactivitat que el travessa. L'emissor i el receptor de raigs X exploren el cap des de davant fins al darrera. Després es desplacen al voltant del anell uns quants graus, i es torna a mesurar la transmissió de raigs X. El procediment es repeteix fins que el cervell s'ha examinat des de tots els angles. Tot plegat, penso que és un procediment força avançat i amb molts avantatges ja que ens ajuden a saber si al pacient li cal o no una operació cerebral, mentre que també és molt útil en neuropsicologia, especialment per determinar graus de dany cerebral, ja que permet determinar amb un elevat percentatge d'èxit, la localització d'una lesió cerebral.
Maria Nadal
Una de les proves per fer diagnòstic que m'ha cridat més l'atenció és la imatge per ressonància magnètica, ja que trobo que és una prova molt eficaç per saber si una persona, per exemple, té càncer o no.
Amb aquesta prova pots averiguar varies coses, com la de saber si una persona té càncer, o per observar si una persona té alteracions als teixits o varies coses més.
Penso que és una prova la qual avui en dia utilitzen moltíssim perquè pot arribar a detectar tot tipus de càncers i gràcies a ella podrien arribar a curar-los.
Laia Castany
La prova diagnostica que més m’ha cridat l’atenció del treball de la Judit, és una a la qual vaig a ver de sotmetre’m ja fa uns anys, i la qual hauré de repetir d’aquí res. Aquesta proba és l’electrocardiograma.
L’electrocardiograma és un procediment senzill i ràpid que registra l’activitat elèctrica del cor. S’utilitza per a mesurar el ritme i la regularitat dels batecs, així com la mesura i posició de les aurícules i els ventricles, qualsevol dany del cor i els efectes que tenen sobre aquest les drogues.
No os alarmeu, que no em passa res! Senzillament, vaig néixer amb un buf al cor, que encara no m’ha desaparegut, i per això em fan proves cada cinc anys. Aquest problema és bastant freqüent, tot i que amb el pas dels anys desapareix.
La radiografia simple és el mètode més habitual de diagnòstic mèdic. El sistema més bàsic del seu ús és indispensable per la pràctica medica habitual i encara no a sigut reemplaçada per cap tècnica de nova aparició.
Per produir raigs X es necessita una font d’electrons: el tub de raigs X. Aquests traspassaran el cos del pacient amb diferents tons d’il•luminació i d’ombra, aconseguint una imatge de l’interior de l’organisme que es reflexa a la placa radiogràfica.
He escollit la radiografia perquè tinc escoliosis, desviació de la columna vertebral, i gràcies a aquestes, anualment, hem permeten tenir un seguiment d’ella, i d’aquesta manera, saber si el grau de desviació empitjora o no.
Opino que són molt necessàries, ja que com jo, molta gent té problemes d’ossos, i gràcies a aquestes podem detectar moltes de les anomalies que sen’s presenten.
La prova per fer diagnòstic que jo he escollit entre totes les que ens va presentar la Judit és la biòpsia. No he decidit centrar-me en cap biòpsia en concret, ja que encara que hi ha de moles tipus, crec que totes tenen la mateixa importància, ja que només es diferencien pel lloc del cos on es realitzen.
Una biòpsia és procediment diagnòstic que consisteix en l'extracció d'una mostra de teixit obtinguda per mitjà de mètodes cruents per a examinar-la al microscopi.
Amb l’extracció d’un d’aquests teixits i observant-lo al microscopi podem descobrir moltes coses d’aquell tros de teixit. Les biòpsies són majoritàriament conegudes per descobrir el càncer, però són utilitzades per moltes coses més.
Una de les proves de diagnòstic que trobo més interessant per mi ha estat la Amniocentesis. Aquesta proba ens permet saber si el fetus naixerà amb alguna malaltia. Penso que és un gran avenç per a la ciència ja que ens permet saber moltes coses sobre el nou fetus que ha de néixer. Un cop feta aquesta proba, podem saber si el nadó naixerà amb malalties com el Sindrome de Down o la espina bífida.
Consisteix principalment en que s’extreu una petita mostra de líquid amniòtic de la mare i a partir de aquí es fa un recompte de cromosomes per mirar que tot estigui correctament.
Lorena Moreno
Jo em decanto per les meves combición i els meus principis que no abortraria mai, però crec, que casi tota la classe i m'atreviria a afirmar que tota la classe si ara, demà o en un períde de tmeps curt estigues en aquell problema avortaria sense pensar-ho, després també trobu que aquell 20% de persones que no sabien que erem basicament les pèrsones de sexe masculí a la classe, ja que qui pateix més de portar a la panxa o tenir un nen amb sindrome de down( tema que es va pendre com a exmple a la classe)les dones ho pateixen més, ja que sempre les mares sempre estan més conectades amb els fills que els pares, per aixìo jo em decantaria que si ara en aquests moment a les 22:33 em trobes en aquest situació avortartia sense pensar-ho, però si fos mes gran ja em crearia un conflicte entre mi i els meus principis. Després com bé va expressar el noel, aquestes persones necessiten molta atenció això també implica tenir un nivell economic elevat per pooder atendre totes les seves necessitats, per això vull dir que en la meva desició també influiria el meu nivell economic.
ANDREU
Jo com la Lorena m'he decantat per la amniocentesis, que és una prova que he viscut de a prop ja que la meva mare se la va fer per a mi i per al meu germà. És una prova en la que estic molt d’acord en quan tingui un fill fer-me-la.
La amniocentesis és una prova prenatal comuna en la qual s'extreu una petita mostra del líquid amniòtic que envolta al fetus per a analitzar-la. La amniocentesis s'utilitza amb freqüència durant el segon trimestre d'embaràs entre 15 i 18 setmanes després de l'últim període menstrual de la dona per a diagnosticar-ho, amb molta major freqüència, descartar la presència de certs defectes cromosòmics i genètics. No es tracta d'una prova sinó rutinària i es realitza únicament si el metge sospita alguna anomalia que no pugui detectar-se mitjançant altres proves. La qual cosa constituïx una interferència seriosa en l'embaràs.
Crec que és una prova que em faria sens dubte ja que no sabria si em puc fer càrrec d’un nen amb una deficiència en el moment de tenir-lo, ja que em puc trobar amb problemes econòmic o no em puc sentir capaç de tenir de fer-me càrrec d’un nen amb una deficiència psiquica o fisica molt greu que ni el nen mateix visqués bé.
He escollit les radiografies simples, ja que encara que com diu són simples, mitjançant aquestes es resolen un munt de problemes que pot tenir un pacient, i són les més comunes entre la majoria d'hospitals per la seva senzillesa.
Els rajos X o radiografia consta d'una sala d'imatge, on el pacient entra, posa la part que es vol capturar la imatge en una placa, el metge es tanca en una sala on realitza la fotografia i immediatament la fotografia d'aquella zona queda impresa i es veu l'interior del cos.
Jo crec que aquest tipus de proves de diagnòstic no es deixarà mai de fer per la seva fiabilitat.
Adéu
comentari de l'ivan barrera (adalt)
Tot i que jo no vaig ser-hi el dia de l'exposició de la Judit he buscat informació sobre les proves de diagnòstic treballades i la que més m'ha cridat l'atenció és el TAC ja que tot i que n'havia sentit a parlar no savia de què anava.
És una exploració de rajos X que enlloc de produir una sola imatge de la part estudiada en fa moltes. Un ordinador reuneix les imatges en una sola que representa el tall del cos. Aquestes radiografies s'obtenen fent passar a través del cos rajos X.
És molt útil i s'utilitza majoritariament per a la detecció i estudi del càncer, (com és el cas del càncer de mama i el de pulmó).
Crec que que hi hagi un mètode capaç de fer veure un cos com si el talles i poguessis veure'l per dins és extremadament útil i no només pel fet que pot detectar el càncer sinó perquè també es podria utilitzar per detectar altres tipus d'enfermetats.
Judith T.
La prova que més em crida l’atenció és la tomografia axial computada (TAC) és un procediment d'exploració radiològica basada en els raigs X.
El funcionament és el següent:
- Es col•locar el subjecte en un gran anell que té forma de bunyol. Aquest anell conté un tub de raigs X i, directament davant d'ell (a l'altre costat del cap del subjecte), hi ha un detector d'aquest tipus de raigs.
- El feix de raigs X que passa a través del cap del pacient, i el detector amida la quantitat de radioactivitat que el travessa. L'emissor i el receptor de raigs X exploren el cap des de davant fins al darrera.
- Després es desplacen al voltant del anell uns quants graus, i es torna a mesurar la transmissió de raigs X. El procediment es repeteix fins que el cervell s'ha examinat des de tots els angles.
- L'ordinador rep la informació i traça un dibuix bidimensional d'una secció horitzontal del cervell. El cap del subjecte es mou llavors cap a dalt o cap abaix mitjançant l'anell i obté un registre d'una altre secció del cervell.
Me interessat en aquesta prova de diagnòstic perquè un dels avantatges és la certesa de necessitar una operació cerebral, mentre que també és molt útil en neuropsicologia, especialment per determinar graus de dany cerebral, ja que permet determinar amb un elevat percentatge d'èxit, la localització d'una lesió cerebral.
Cèlia Zamora Rey
Publicar un comentario