Aquí teniu la presentació sobre l'ús de preembrions en la recerca:
EL DEBAT A LA CLASSE:
La pregunta que vaig plantejar com a iniciació del debat va ser: És correcte utilitzar embrions humans en la primera etapa del seu desenvolupament per la investigació i/o experimentació? Abans de plantejar el debat, però, vaig subratllar l’idea de què era un preembrió (és un concepte que s’ha de tenir en compte a l’hora de posicionar-se a favor o en contra).
El cert és que la majoria de la classe (crec que més d’un 90%) va estar d’acord en que sí que era correcte. Per raons diverses com: la possibilitat de salvar malalties o bé perquè pot donar esperances a gent amb malalties greus. Cal remarcar que va sorgir una opinió que posava ímpetu en que es podrien utilitzar altres mètodes (que no comportessin la destrucció d’un possible ésser), tot i així es va aclarir que aquest mètode és més eficaç que qualsevol altre.
Tornant a la conclusió general de la classe, estaria resumida en que és correcte utilitzar l’ús de recerca en preembrions tenint en compte que en utilitzar preembrions per fer recerca no es considera “matar a un ésser”.
ACTIVITAT:
Segons el debat a classe, la majoria de vosaltres va estar a favor de l’ús de preembrions en la recerca donat que no es considera un ésser viu encara. Amb tot el que hem treballat fins ara, quan creus que un embrió es pot considerar un ésser viu?. Pots buscar en quin moment la legislació el considera un ésser viu, però has de donar la teva opinió recolzada amb arguments apresos a classe.
Elabora un breu comentari amb la teva opinió i després l’afegeixes al bloc abans del 11 de març.
18 comentarios:
En la meva opinió, crec que un embrió es considera ésser viu als 2 o tres mesos de l’embaràs d’una dona. Quan aquest embrió ja comença a formar-se. Al mes, segons la meva opinió, encara no és un ésser viu, i se’ns dubte, amb els debats exposats a classe i la meva opinió, considero que no passaria re utilitzar-lo per a curar malalties com serien el alzheimer, la diabetes, el parkinson...
Per això crec, que quan una persona està malalta de veritat, i te l’estimes de debò, en el meu cas, no m’importaria fer servir un preembrió per a curar-la, perquè opino que encara no és un ésser viu.
Trobo que és un avantatge el fet que es pugui estudiar amb embrions com a fi de millorar la vida o avançar en malalties força desconegudes i greus com ara l'Alzheimer. Quan em plantejo quin és el període de temps en que un embrió es pot considerar un ésser viu em ve al cap una idea molt clara: per a una persona que esperi quedar-se embaraçada del seu estimat i enamorat company, només al primer mes d'embaràs, estarà tant emocionada i feliç que ja considerarà aquell diminut embrió com un tresor i per tant, trobarà molt fort que algú altre pugui donar embrions per a fer recerca. Ara bé, hi haurà altra gent, que potser té o no algun familiar o persona propera que ha mort a causa d'una de les malalties que es vol aconseguir tractar, que trobarà molt correcta de destinar embrions per a la recerca. D'altra gent potser que vol ser solidaria amb la societat, també decidirà donar aquests embrions per a poder millorar la vida d'altres persones i qui sap, potser en un futur, tractar malalties de les quals tots podem ser-ne víctimes. Per tant, penso que aquesta pregunta depèn molt de cadascú, però estic d'acord en què després d'un determinat temps (4,5,6 mesos d'embaràs), no és gaire per no dir gens correcta, no considerar aquell petit ésser com a un ésser més pròxim a ser un nadó que un embrió.
Andrea Soto
Borja
Crec que aquest és el tema que tinc més clar.
Des del meu punt de vista, dic que sí rotundament. Crec que un embrió té vida quan ja evolucionat es a dir als tres mesos aproximadament. Per això no trobu de més que puguin experimentar amb la resta, per trobar solucions a les enfermetats més greus de la nostre societat. És experimentar amb una possible vida, per salvar moltes vides reals.
Segons el meu punt de vista, penso que un embrió es pot considerar un esser viu a partir del primer mes i mig de la gestació de la dona. És en aquest mes i mig quan l'embrió a començat a formar-se. Abans de aquest periode opino com la Cristina que es pot utilitzar perfectament aquest embrió ja que encara no s'ha format.Aquest embrió que encara no s'ha format penso que serà molt útil per curar i prevenir enfermetats com l'alzheimer i d'altres.
He trobat a internet que es considera a un embrió un esser viu a partir de la semana número 12. Mes o menys el que serien els 2 primer mesos. Si s'utilitzes despres, penso que si que seria matar a una vida.
Lorena Moreno
Maria Nadal:
La vida... quin plantejament més difícil aquest, tot depèn de com es miri. Per uns la vida comença quan l’embrió s’està engendrant, per uns altres des del moment que es dona l’ésser “a la llum”. Però tot d’un plegat, nosaltres tenim una idea sobre el que creiem o no que està bé, però de sobte, et trobes amb alguna situació que et fa veure les coses de manera diferent. Per exemple, si tens algun familiar que gràcies a els embrions pot curar o si més no buscar mètodes per agreujar la malaltia, llavors, estaràs d’acord amb utilitzar preembrions en la recerca, però si ets una noia que t’has hagut de fer la fecundació in vitro per tenir canalla, i de sobte veus que desprès del que tu t’ha costat hi han persones que utilitzem les “petites vides” per curar-ne d’altres, dons serà força “fort”. Tot i aquests punts de vista, estic totalment a favor de la recerca de preembrions... perquè perdem una vida però n’arribem a guanyar moltes, d’això se’n diu esperit de cooperació.
Des del meu punt de vista crec que un embrió se'l pot considerar un ésser viu a partir dels tres mesos, quan aquest ja comença a estar format.
Abans d'aquest tres mesos jo estic d'acord que els embrions s'utilitzen per la recerca, sempre que es faci un bon ús d'ells i sigui profitós per tothom i per arribar a poder salvar vides gràcies a ells. Desprès dels tres mesos de gestació crec que ja no seria lògic utilitzar un embrió per la recerca, i per tant matar-lo, perquè amb tres mesos ja se sap fins i tot de quin sexe serà el nadó, i no trobo moralment correcte que algú pugui acabar amb una vida per investigar altres coses.
Però si trobo correcte que s'utilitzen embrions menors de 3 mesos per intentar salvar en un futur a gent amb malalties que actualment no podem curar.
Aquest tema m'agrada molt, ja que la opinió que tinc sobre aquest és molt clara i concisa.
Primer de tot cal a dir que inevitablament els avenços de la ciència tenen que fer sacrificis per poder continuar endavant, i amb aquest tema aquest fet es distingeix clarísimament.
Després, la gran imatge del power point on surten un vellet i un noi al cel, m'han fet decantarme definitivament cap a les petites criatures (embrions) que es creen amb lúnic objectiu de poder allargar la vida d'una altra persona, que no és ni molt menys poca cosa, però que sense dubte crec que és innecessari, ja que si tu no avortes un embaràs és per portar una nova vida en aquest món. La ciència cada vegada arrisca més amb els seus experiments, i arribar a "jugar", "practicar" o "experimentar" amb vides prehumanes, crec que no és el camí correcte.
gràcies
Crec que es un tema que pot donar molt de si.
Jo considero que un embrió es considera un ésser viu a partir dels 3 mesos aproximadament, el temps en que ja comença a formar-se les primeres formes humanes.
Estic d'acord en fer servir els preembrions per a la investigació. Si això comporta un avançament científic amb la recerca per la curació de malalties, que d'una altre manera seria impossible trobar-hi remei.
Si jo hagués de donar un preembrió meu per poder curar a algú de la meva família o qualsevol ésser estimat, ho faria.
ESTEL RIU
Estic d’acord amb què tots els meus companys creguin que un embrió es consideri ésser viu a partir del moment en què s’està formant, és a dir, als dos o tres mesos de gestació.
Tot i això vull dir que jo e tinc una altra visió.
Per a mi un embrió és un ésser viu a partir d’aquell moment en què un mateix ho considera. Plantejo a tots als meus companys que s’imagini que estan en tan sols un mes d’embaràs. Això no és suficient per a saber que hi ha una vida? No tens la mateixa il•lusió que quan saps del cert que l’embrió ja està format?
Per això i moltes raons crec que l’atribució del nom “vida” es considera en el moment en que un hi creu.
Amb tot el que he dit també vull comentar que jo estic en contra de l’ús de preembrions en la recerca, encara que pugui ajudar a moltes persones. Per això també existeixen altres mètodes, que no comporten la destrucció d’un ésser, encara que no siguin tan eficaços.
Jo crec que és pot considera un ésser viu quan l'embrió està allà en la panxa. Jo estic d'acord amb l'ús de preembrions en la recerca ja que investigant els embrions, encara que el podem considera un ésser viu ja que els maten més dels 3 mesos més o menys, fent aquestes observacions podem trobar solucions a algunes malalties, com ara la diabetes, el alzheimer... Però si tingués que matar el meu fill, encara que tingués un més de vida no ho faria, perquè es el meu propi fill, i pot ser que per alguna raó sigui la única vegada que pugués tenir un fill i matar-ho per salvar altres vides que ja han viscut el seu temps. Però si tingués que salvar algun familiar meu ja m'ho pensaria, esque la veritat no sabria que fer perquè no voldria matar el meu propi fill però hem sabria molt malament que morís una persona molt estimada la qual és podria salvar amb un embrió meu. Jo crec que això no és pot dir ara, t'has de trobar en aquella situació, i des de el meu punt de vista, està molt bé trobar solucions per la cura d'algunes malalties però si hagués altres solucions que no calgues-hi l'ús dels preembrions seria molt millor.
Judit Blasco
Estic totalment a favor. Com ja han dit molts dels meus comnapnys, un embrió es considera ja un ésser viu als dos o tres mesos de gestació.
Per aixó estic d'acord que s'invesstiguin aquest tipus de malalties que actuamlment abunden tant en la nostra societat, perquè com ja he dit amb un mes de gestació no considero que un embrió sigui un ésser viu encara.
És renunciar a una vida, per tenir moltes d'altres, crec que és un gran avenç per nosaltres.
Laia Esquinas
Personalment, crec que l'ús de preembrions en la recerca és totalment correcte ja que fins als tres mesos aproximadament no comença a estar format. Considero que un preembrió encara no és vida, per tant, crec que l'ús d'aquests pot arribar a ser molt útil ja que gràcies a ells es poden arribar a salvar moltes vides.
I, un altre cop, crec que l'església tampoc té raó en negar-se a aquest mètode ja que un preembrió encara no se'l pot dir com un ésser viu i, per tant, no estas matant a cap vida, sinó que estas fent servir a un sol preembrió que podria salvar moltíssimes persones, només perquè trobin la solució contra l'alzehimer o alguna altre malaltia.
Laia Castany
Bé és un tema complicat i jo no em posiciono ni cap a un cantó ni cap a l’altre. Per una banda la recerca amb preembrions crec que és molt correcte fer-la perquè efectivament podem conèixer cures per a malalties o donar-li més esperances a gent amb malalties greus. Un preembrio és un ésser viu això ho tenim clar, d’allà pot sortir un bebè, i a l’hora d’utilitzar-lo l’estem matant, d’allà ja no podrà sortir cap ésser. A mi personalment m’angoixa molt pensar que el preembrio no pugui evolucionat més, i pensar que podria sortir un ésser viu. Encara que estic molt d’acord les coses bones que això pot aportar.
Comentari de la Montse:
Sincerament trobo que l'ús de preembrions en la recerca és positiu, per què gràcies a un embrió que considero que encara no és vida, per què no està format, podem salvar possibles recuperacions de malalties. Per utilitzar un embrió podem salvar a moltes persones, és a dir per utilitzar una possible vida podem salvar moltes altres vides, i per tant penso que es una bona experimentació.
Ara bé..no tothom pensa igual estar clar. Així que aquesta és la meva opinió.
Judith Torner:
Tot i que no crec que durant el primer mes un embrió sigui un ésser viu si que trobo aquest tema delicat ja que, encara que no ho sigui considerat, aquest està creixent i arribarà a ser un ésser viu. Pensar en que utilitzem embrions que podrien arribar a convertir-se en futurs nens fa sentir una mica culpable. Tot i això crec que aquesta recerca hauria d'estar permesa ja que podria arribar a ajudar a trobar cures per malalties que s'estàn extenent molt ràpidament arreu del món i que en un futur se'n multiplicaràn els casos, com n'és el cas l'alzheimer.
En alguns casos estic d'acord amb els meus companys i amb altres casos no, trobo bé que es facin servir per curar malalties, però el que no trobu just es pensar que un embrió de dos mesos no es un embrió, per que aquí es crearia un altre debat, que seria on traces la línia en que la societat d'avui dia cregui que a partir d'un dia és un embró i a partir del dia següent un esser humà, això ho trobo molt cruel, ja que estem classificant inconscient ment que es una persona i que no hu es, penso també que avui a la societat d'avui dia amb la informació que disposen els joves no tindria que passar,per qua abans sense tanta informació no passava tant, per això reitero en el meu comentari, que com més infomació disposem més inconscients ens tornem, això que estic dient potser esta condemnant a moltes persones amb diabetes, alzheimer, però normalment una persona que té añzheimer ja ha viscut resumint, que estem prenent la vida a una persona que encara té que començar-la per donar-li a una persona que viura 10, 20, 30 anys més però no viura tant com un nen que viura tant, i inconscientment s'esta fent que l'edat de la població envelleixi diariament.
Rseumint, ambn la informació que hi ha avui, si algu es troba en aquets cas, incloent-me a mi mateix, faira er¡l cor fort per tira endevant i afronta el que m'espera.
ANDREU
Comentari de Ivan Barrera.
Abans de tot voldria demanar disculpes pel meu retard d'un dia en fer el comentari, he tingut problemes amb l'internet i estava molt enfeinat preparant la meva exposició del dia 16.
Respecte aquest tema, tinc dubtes, es podria considera que un embrió és un ésser viu al acabar la fecundació, ja que si ningú ho impideix acabarà als nou mesos en un nou naixement, els que diuen que no ho és, crec que estan equivocats, però també dic una cosa, matar a una mínima cosa per descobrir millores que potser un possible germà d'aquest embrió després es podria beneficiar, no ho trobo malament, crec que qui algú vol, alguna cosa ha de pagar, i si paguem una vida que no està desenvolupada per salvar-ne 50 crec que és una bona accio...
Adéu
Valeska:
Primerament, sento la tardança, però ahir no vaig poder conectar-me perquè em trobava molt malament, amb marejos i un dolor de cap molt fort.
Per a mi, crec que un embrió es pot considerar un ésser viu a partir del mes i mig o dels dos mesos des del seu engendrament, quan ja té els organs mes o menys formats, es pot distigir la seva forma i el cor batega amb normalitat. Abans de tot això crec que es perfectement viable el seu ús en medecina, ja que poden ser molt útils per arribar a la cura de diferents malalties. Potser és un sacrifici gran, però s'ha de tenir en compte la gran quantitat de gent que podria salvar la seva vida ara i en el futur.
Pot semblar cruel vist així, però s'ha de tenir en compte que un embrio de menys de dos mesos no te encara cap conexió amb el món, en canvi una persona o un nen que té una malaltia com diabetes o algun tipus de problema medul·lar està unit a aquest món, té projectes de vida i gent que notaria i patiria la seva absencia.
Per tot això, penso que l'utilització de preembrions a la recerca pot ser molt útil i que no s'ha d'impedir
la execució de les investigacions.
Publicar un comentario