Aquí teniu la informació tractada a classe sobre la inseminació artificial:
La Inseminació Artificial
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
DEBAT EMPRÉS A CLASSE
La majoria dels meus companys que van participar, opinaven la opció (a), es a dir, que no hi ha cap motiu pel qual a una o dues dones se li negui la inseminació artificial.
Tot i així, a partir d’aquí van haver-hi molt comentaris diversos:
- Que aquesta criatura mai seria criada en un ambient “normal”.
- Que tindrà problemes en relacionar-se amb la gent perquè el trobarien estrany per la família que té.
- Que cada vegada la societat va canviant més i dintre d’uns anys el fet que una o dues dones decideixin tenir un fill ja no causarà cap sobresalt.
En tots els arguments que van donar en el debat, en cap moment negaven el fet que una o dues dones tinguessin un fill, però les diverses opinions van sorgir en hipòtesis de que seria d’aquesta criatura un cop estigués criat (ja en l’àmbit de lesbianes) per dues dones, per això un dels altres arguments que va sortir va ser:
“ Per molt que aquesta criatura sigui criada per lesbianes, no té pas perquè ser com elles, tot el contrari, pot sortir amb gustos diferents a elles respecte a les relacions sentimentals”.
ACTIVITATS:
A continuació afegeix un comentari on has de respondre a les següents preguntes (pàgina 112 del llibre de text):
1.- En la inseminació artificial, l'home aporta una mostra de semen en un recipient estèril, i el laboratori procedeix a la concentració i selecció dels espermatozoides amb més motilitat. Quina és la finalitat d'aquest procediment?
2.- Quina és la teva opinió sobre la inseminació artificial? Et sembla èticament acceptable? Per què?
Les activitats han d'estar fetes abans del 26 de febrer.
15 comentarios:
Jo penso que no necessàriament un nadó l'han de criar un home i una dona, sinó que dos persones del mateix sexe o fins i tot una de sola pot sempre i quan s'organitzi. També penso que en cas de que es donin molts casos de parelles del mateix sexe cuidant fills, les possibles repercussions es veuran quan aquests siguin grans, això sempre i quan es donin.
Resumint els meus arguments en una frase: jo no veig cap problema
Soc el borja
respecte la primera pregunta crec que l'objectiu de l'elecció d'espermatozoides al laboratori va destinada augmentar el nombre de propabilitats de que la inseminació sigui correcte. Si triem els espermes amb més motilitat la probabilitat de que la dona quedi embarassada serà major.
Donant la meva opino estic totalment d'acord amb el bruno, no veig perquè una persona no es pot practicar una inseminació si no es pot quedar embarassada, simplement es un altre metode al qual ens podem acostar si tenim greus problemes.
Maria Nadal:
La finalitat de seleccionar els espermatozoides serveix simplement per agafar els millors, els més forts, els que al final del procés de la inseminació tenen més possibilitats de sobreviure i amb al temps, ser una nova vida...
Penso que la inseminació artificial és un bon mètode o al menys una bona solució per aquelles persones que no poden tenir fills de forma “natural”. Penso que es totalment acceptable perquè la dona que s’està fent una inseminació simplement vol ser mare, i per tant no i veig la cara dolenta. D’altra banda, trobo penós que molts sectors com per exemple els de l’església i estiguin en contra... com hi ha vaig dir el dia del debat penso que s’haurien de preocupar d’altres temes més importants i deixar que les parelles que vulguin tenir fills i no poden puguin fer-se la inseminació artificial sense cap mena de problema... Sobre el tema de si està bé que les lesbianes tinguin o no fills... penso que no fan cap mal, el que importa es la cura, l’atenció, el “carinyo” que qualsevol persona li pugui donar al seu fill i no pas el sexe dels seus pares.
Valeska:
El desenvolupament d’aquell procediment penso que és per assegurar-se que hi hagin més possibilitats d’èxit en la inseminació, ja que es poden seleccionar els que tenen més mobilitat.
Pel que fa a la segona pregunta, hi estic totalment d’acord amb els meus companys. És un procediment que no fa dany a ningú i totalment voluntari, ja que la persona que es sotmet a ell ho fa perquè realment desitja tenir un fill. No té sentit gastar-te diners i canviar la teva vida per una cosa que no vols, així que el més segur és que aquest nen gaudeixi de tots els cuidats i les atencions que necessita. Això és el més important, no com ha estat engendrat.
Per una altra banda, crec que tampoc és important qui doni aquest afecte i aquelles atencions mentre el nen les rebi. És a dir, que tampoc veig problema en que el nen sigui criat per dos dones, dos homes o una mare o un pare. Tot es limita a que el nen sigui feliç, la condició més indispensable de totes.
Lorena Moreno:
Penso que la finalitat de posar els espermatozoides al laboratori es una bona manera de evitar incidents al procès de inseminació i aixì es pot triar als espermatozous que tenen mes mobilitat.
Estic totalment d'acord en utilitzar mètodes de reproducció assistida ja sigui fecundació In vitro o Inseminació artificial com es el cas sempre i quan siguin per fer-ne un bon ús. Aquest futur nadò que naixerà serà estimat igual.
[b]1.- En la inseminació artificial, l'home aporta una mostra de semen en un recipient estèril, i el laboratori procedeix a la concentració i selecció dels espermatozoides amb més motilitat. Quina és la finalitat d'aquest procediment?[/b]
Penso que la finalitat és per aconseguir major èxti en la fecundació, ja que els que tenen més mobilitat són els que més probabilitat tenen de ser més fèrtils.
[b]2.- Quina és la teva opinió sobre la inseminació artificial? Et sembla èticament acceptable? Per què?[/b]
Jo penso que es un gran avnaçament en la ciència, ja que permet tenir fills a molta gent que li és impossible de forma natural.
Si, em sembla èticament correcte perquè penso que totes les dones que vulguin tenir fills i no poden tenen dret a fer servir aquesta tècnica encara que l'esglèsia s'oposi a xi+o no hi trobo sentit perquè no a mal a ningú, i hauria de possar-se en el paper de la dona que vol ser mare i li es impossible.
Jo crec que tot aquest procés de escollir els espermatozoides amb més mobilitat es fa perquè hi hagi més possibilitats que la inseminació artificial es dugui a terme satisfactòriament i no s'hagi de repetir moltes vegades el mateix procés.
Jo crec que tan la inseminació artificial com la fecundació in vitro si són un mètode correcte, ja que amb aquest mètode només es aconsegueixen bens, no fas mal a ningú per aplicar aquest procés, tot el contrari, pots fer feliç a moltes parelles amb dificultats per tenir fills, per tant, els considero èticament acceptables.
- Se seleccionen els espermatozoides que tenen més mobilitat donat que tenim més possibilitats d'èxit en el procediment. Si no agafesim aquests no seriem cooherents en el que estem fent, donat que volem que l'òvul acabi fecundat.
La meva opinió respecte a la inseminació artificial és positiva, al igual que molts companys meus crec que si volem tenir fills, tenim els medis suficients per costejar el procès, crec que s'ha de fer. Moltes dones per necessitat necesiten tenir un fill crec que és instint maternal. També vull dir que no hem de qüestionar si és un home i una dona o si són dos homes o dos dones, la qüestió és que quan tinguem aquest fill el cuidem i el tractem el millor possible.
Andrea Llavero Liébana.
Sóc la Cèlia!(des d'el compte de l'Andrea)
Crec que la finalitat de dur a terme aquest procediment és assegurar la mobilitat dels espermatozoides i al mateix temps augmentar les probabilitats de que l'òvul sigui fecundat. D'aquesta manera podrem assegurar que la fecundació de l'òvul es dugui a terme correctament i sense riscos o perills.
Personalment, crec que la inseminació artificial és una tècnica de reproducció que fascilita a aquelles persones que tenen dificultats per tenir fills. I doncs? Quin mal pot causar aquest fet? Trobo vergonyós que alguna gent posi en dubte si aquesta tècnica pot afavorir o no la vida d'un éser humà. Perquè, si qualsevol parella (sigui del sexe que sigui) es prenen les molèsties per dur a terme aquesta tècnica, és lògic pensar, que donaran el mateix afecte als seu fill que qualsevol altre parella que hagi tingut un fill sense aquesta tècnica.
Crec que hem d'evolucionar com a persones i admetre tènciques com aquestes, és un pas a seguir que hem de tenir en compte.
1-La finalitat d'aquest procediment, seleccionar els espermatozoides amb més motilitat, es fa perquè hi hagin més possibilitat que els espermatozoides arribin al òvul per fecundar-se i no quedar-se pel camí.
2-Jo estic d'acord tant amb la fecundació in vitro com amb la inseminació artificial ja que amb tots dos mètodes es pot ajudar a dones que vulguin tenir un fill soles, homosexuals, parelles amb dificultats per tenir fills...Totes dos són èticament acceptables ja que són mètodes que no fan cap mal a ningú, és fa voluntàriament i normalment la persona que ho fa ho fa perquè ho desitja, no crec que és gastin un tant per cent de diners perquè si.
Montse Valverde:
Penso que el fet de seleccionar els espermatozoides al laboratori, és per el fet de què d'aquesta manera es poden asegurar a què hi ha un major nombre de possibilitats de que el procediment d'inseminació, sigui correcte.Escullen els que són més forts per a què sigui un projecte amb millor resultat.
Des del meu punt de vista, la inseminació aritficial penso que é sun bon mètode per aquelles parelles que no poden tenir fills. Una dona és sotmesa a aquest procediment per què vol fer-se càrrerc de fer crèixer una vida correctament i de la millor manera possible, per tant, tant si és produieix entre dues dones o home i dona, no hi vegi cap mena d'incomvenient, únicament si desprès la vida d'aquest nen no serà agraciada.
Respecte al tema que a comentat la Maria de l'esglèsia estic totalment d'acord i amb la reta d'opinions dels meus companys, també.
Penso que l’objectiu de seleccionar els espermatozoides al laboratori, és per augmentar el nombre de probabilitats que el procediment sigui correcte i eficaç. I escollint els espermes amb més motilitat l’embaràs pot tenir més èxit.
En opinió a la inseminació artificial, crec que és un bon mètode sobretot per aquelles persones que tenen un grau de dificultat per quedar-se embarassades. Per això, estic d’acord amb tots els meus companys, amb aquesta visió i amb la que una criatura sigui criada per persones del mateix sexe o no.
Ivan Barrera:
com tots els companys, o tots els que he llegit, 4 o 5, la selecció d'espermatozoides mitjançant el laboratori es per asegurar que els espermatozoides siguin aptes`, potser el no quedar-se embarassada la dona es per culpa d'aquests espermatozoides no aptes que han penetrar el se òvul. En canvi, si mitjançant el laboratori els triem, estem disminuint les probabilitats de fracassar, i la noia podrà quedar embarassada.
Respecte la segona pregunta crec que si i que no, estic d'acord que dues dones decideixin tenir un fill en comú, ara en aquests temps sona estrany, i jo penso que també. Potser el nen patirà discriminació, no tindrà la figura paterna ue la societat actual té, agluns nens ja no, però crec que en un futur la societat ho veurà bé i correcte, i jo com a ciutadà d'aquesta societat m'adaptaré com m'adapto a tots els canvis que patim constantment.
Adéu senyors i senyores!
L'obtenció i preparació del semen, es fa després de tres dies d'abstinència. Es recull en un recipient de vidre estèril i s'ha de mantenir entre 10 a 40 minuts a temperatura ambient per a què adoptin una forma còmode per a treballar-hi. Seguidament s'extreu el plasma seminal i ja es poden seleccionar els espermatozoides amb més mobilitat. És a dir, com ja han dit anteriorment els meus companys, la finalitat d'aquest procediment és la d'obtenir els espermatozoides que podran ser més eficaços i fecundar abans un òvul.
Opino que l'inseminació artificial és un mètode que obre les portes a parelles o gent que no aconsegueix quedar embarassat però crec que s'ha de rumiar-hi molt i plantejar-se les diferents complicacions que poden sortir o decisions que s'hauran de prendre (què fer amb els embrions restants o pensar bé en el futur que podrem donar-li al fill). Per tant, penso que és una qüestió acceptable èticament i què és tant sols, una petita ajuda per a fer possible el que tots hauríem de ser capaços d'obtenir per naturalesa.
Andrea Soto
Laia Esquinas
L’objectiu és seleccionar els que tinguin més mobilitat, és a dir, els millors, per tal d’assegurar-se de que la inseminació serà un èxit.
Respecte a la segona pregunta, crec que la inseminació artificial és un procediment que està molt bé, i que no li fa dany a ningú, la gent ho fa perquè vol per voluntat pròpia, i si tenen problemes per tenir fills i aquesta és una forma de tenir-los, hi estic completament a favor. Però sempre que el nen tingui una bona vida, és a dir, simplement que sigui feliç. I no estic en contra de que dues dones tinguin fills, ja que si són persones responsables, i que sabran estimar al nen, aquest ja serà feliç, que és el que vertaderament importa.
Publicar un comentario