El cervell i les seves possibilitats

Autora: Valeska Carreño

Aquí teniu la presentació sobre el cervell i l'enllaç al vídeo que no vam poder veure a classe:




EL DEBAT A CLASSE
El treball que he realitzat tracta del desenvolupament cerebral als éssers humans i de les maneres d’estimular el nostre cervell per tal d’ampliar les seves capacitats. Primer he començat explicant què és el cervell i com és la seva formació. A continuació m’he centrat en les diferents maneres d’estimular-lo i finalment he plantejat el tema dels superdotats. Per acabar, he proposat un debat sobre si les persones superdotades haurien d’assistir a escoles especialment adaptades per elles o ells i si aquestes haurien de ser públiques o privades.

En general, la majoria no va dubtar en el fet que el més recomanable és que assisteixin a escoles especials. Gairebé tothom pensava que si es trobessin en el l’entorn d’una escola com qualsevol altre podrien ser objecte de burles i enveges per part de la resta d’alumnes i això perjudicaria la seva progressió i desenvolupament perquè estarien marginats. A més a més, tothom estava d’acord en què aquestes escoles han de ser públiques perquè les persones superdotades també tenen dret a una educació d’acord amb les seves necessitats per tal que puguin desenvolupar tot el seu potencial. Fins i tot algú va posar un exemple d’una persona que havia conegut que presentava les característiques d’una persona superdotada i que havia viscut les frustracions de trobar-se en un entorn normal que no estava adaptat a les seves capacitats. Per últim, la classe es posà d’acord en que és necessari que aquelles persones amb més capacitats intel·lectuals naturals rebin una educació adaptada perquè així podran ajudar la resta de persones a millorar les seves pròpies capacitats i el seu rendiment.

En conclusió, en el debat hi hagué bastant acord entre els que intervingueren, sobretot per oposar-se a la meva opinió, ja que jo vaig proposar no separar aquelles persones de la resta sinó fer que rebin l’educació que necessiten a les escoles públiques normals per a que no es sentissin aïllats de la resta.

Fes una ullada al vídeo i dóna la teva opinió al respecte sobre el projecte abecedari.

3 comentarios:

Andrea dijo...

Primerament, haig de dir que no havia sentit anomenar mai abans, aquest projecte. M'ha semblat una investigació molt interessant, no hi tindria res en contra si al meu fill li fessin aquesta proposta, ja que els nens no van ser sotmesos a proves ni procediments que els influïssin negativament, sinó que tot era, aparentment, a partir de “jocs simples”. Com és que una investigació com aquesta no es dóna a conèixer? Després de veure el vídeo, m'ha sorgit un dubte. Clar que no és que sigui un projecte secret, però llavors, ¿Com és que quan una dona es queda embaraçada no l'informen sobre aquest aspecte? Va ser tan sols un experiment per provar l'eficàcia del projecte? Penso que seria molt beneficiós si tots els futurs bebès poguessin aprofitar-se d'aquest descobriment, ja que això els estalviaria molts mals de caps en un futur. Serien persones amb una gran quantitat d'inquietuds, persones amb ganes d'aprendre i per tant, gent motivada que faria amb ganes la seva feina. No hi hauria gent frustrada perquè el seu fort no és l'estudi i pensés que ja no queda res més per aprendre. M'ha semblat molt, molt interessant...

Andrea Soto

Anónimo dijo...

Penso que si jo fos superdotada o tingues un fill amb les mateixes característiques el que m'agradaria es aprofitar les meves capacitats i posar-les en práctica en un lloc especialitzat ja que si per exemple un nen/nena superdotat seguís la rutina que per exemple seguim nosaltres a clase, penso que s'aburriria i no aprofitaria les seves capacitats. A mes a mes si anés a una escola especial se sentiria en igualtat de condicions.
Desprès de mirar el video sobre el projecte abecedari (mai havia sentit parlar) penso que es un bon projecte i és bastant interessant.


Lorena Moreno

ΩΔ_βρύνο_ΔΩ↔© dijo...

El que penso sobre aquest projecte és que té molts aspectes a millorar, primerament, un superdotat/da, té la opció de estudiar molt econòmicament amb bones qualificacions acadèmiques, es a dir, beques. Llavors el centre o lloc d'estudi no hauria de ser un problema, ja que sempre, des de l'antiguitat hi havien persones més intel·lectuals que d'altres, i no hi havien centres de cap mena, de manera que no veig la raó ni el motiu en portar endavant un projecte d'aquest típus que l'únic que faria es invertir diners públics per un sector minoritari de la població.


M'agradaria discrepar amb els companys que pensen que una persona es pot avorrir actualment en un centre educatiu o institut, jo m'avorreixo i estic repetint curs de manera que l'avorriment no es motiu ni excusa per canviar de centre.