Aquí teniu la presentació que tantes impressions va causar a classe:
Avortament
View more presentations from ciencies.mon.contemporani.
EL DEBAT A CLASSE:
El meu treball de recerca és sobre l’avortament, un tema molt polèmic en la societat. En aquest treball vaig poder mostrar als meus companys què era i quins eren els processos d’avortament i vaig plantejar-los un debat. Creus que l’avortament hauria de ser lliure en qualsevol cas?
Tota la classe, sense excepcions, estava d’acord amb la legislació actual: només es pot avortar quan es dóna el cas d’una violació, risc de mort d’un dels dos membres o en cas de malformació del fetus.
Tot i això els hi vaig plantejar la idea, sobretot a les noies, de què farien en el cas que ara es quedessin embarassades. Això ja va canviar les coses. Avui en dia es practiquen molts avortaments per embarassos no desitjats, cosa que segons el què vam discutir a la classe, moltes noies farien.
ACTIVITAT:
Tal i com us va plantejar la Ruth i ara que ja sabeu en que consisteix un avortament, si ara us quedéssiu embarassades o es quedés la vostra parella, què faríeu i per què? Feu servir un bons arguments!!
Disposeu fins divendres 13 de març per posar el vostre comentari.
22 comentarios:
En la meva opinió, se’ns dubte avortaria. Tenir una criatura està molt bé, però quan ja tens la vida mig formada, es a dir, saps que has acabat els estudis, que tens una feina.. Però tenir-la precisament ara que estem estudiant, que encara no hem anat a la universitat, que encara ens queden moltes coses per fer... Considero que aquest bebè no et permetrà fer tot això, i si ho fas, qui se’n tindria que ocupar serien els nostres pares, i això seria obrar injustament, perquè ells ja tenen la vida formada, tenen una feina, i el fet de cuidar un bebè es molta responsabilitat. Per això opinio que jo no el tindria. Ara bé, jo avortaria en el cas que me n’adones que estic embarassada abans del mes i mig, dos mesos, més tard no, ja que el fetus s’està començant a formar i segons com va dir la Ruth, i totes les classes d’avortament que ens va ensenyar, seria matar-lo. Per això, si fos en aquest cas, el tindria però el donaria en adopció.
Tot i així, amb aquesta segona part dubto una mica, perquè en principi jo puc pensar: el dono en adopció, no l’he matat, i serà igual de feliç amb una família que el cuidi millor del que jo o podria haver fet. Però d’altra banda pots pensar: he portat en el meu ventre una criatura nou mesos, aquesta criatura es meva, es el meu fill, l’haig de donar en adopció?
Per això, en la meva opinió: Avortaria si és abans dels dos mesos, però si es desprès el tindria, i desprès... ara per ara no sabria que fer.
Suposo que si es donés la segona opció, seria segons l’afecte que li agafés a la criatura. Intentant no agafar-li molt per tal de ser capaç de donar-lo en adopció, i mentalitzant-me de que serà més feliç en una altra familia.
Personalment... Si em quedés embaraçada a causa d'una violació, abortaria. Aquest nadó seria fruit d'una experiència no gaire bonica i que voldria no recordar massa. Però si l'embaràs fos fruit d'una relació amb una persona que m'estimo i amb la qual hi estic bé, seguiria endavant sempre hi quan: no em trobés en una situació econòmica precària i comptes amb què podria donar-li al meu fill tot el què necessités: molt d'amor i totes les atencions necessàries. Tenir un fill no és la fi del món encara que actualment és tatxa a tothom qui té un fill en una edat poc freqüent com una persona que serà molt infeliç, que no podrà estudiar (els estudis poden esperar un temps o ve es poden convinar) i que per tant serà una desgraciada tota la vida. Penso que en general, la societat actual és molt hipòcrita i no és gaire solidaria, encara que no sempre sigui així.
Andrea Soto
Judith T.
Crec que en el meu cas, com ha dit l'Andrea, si m'hagués quedat embarassada a causa d'una violació abortaria directament, no només perquè el nadó em recordaria l'experiència sinó que no sé si em vauria capaç d'estimar un nen fill d'a´lgú que m'hauria fet tant de mal. Per una altre banda, si em quedés embarassada per una relació que jo vaig tenir per pròpia voluntat la cosa canviaria però tot i això no sé segur el que faria. Per una banda, tenir un fill a la meva edat seria canviar tota la meva vida per sempre, hi hauria moltes coses que ja no podria fer, seria perdre tots els anys que encara em queden per ser esbojarrada i irresponsable, em destrossaria la vida és per això que potser avortaria. En canvi però, sé que al avortar en aquesta situació em sentiria terriblement culpable en el futur ja que hauria matat a un nen i no només això sinó que el meu nen, una vida que hauria estat creixen en el meu interior i que hagués estat meva. Ès per això que no sé el que faria i espero no haver-me de torbar en una situació en què hagi de fer l'elecció.
BORJA
si la meva parella es quedes embarassada, amb una edat com la que tením ara o el nadó tingués problemes, crec que per la meva part abortaría. Es una situació díficil perquè estem parlant d'un esser quasi format, però ens em de plantejar també la nostra situació. Si l'embaras ha estat un error, si que decidiria abortar a més a més si tingués un fill em complicarí molt la vida, perquè prou díficil es la nostra en aquets temps.
l'única soluciói factible que li trobu es tenir el fill i donar-lo en adopció com bé ha dit la meva companya.
Tot així la meva primera idea sería la de abortar.
Si la meva parella hagués quedat embarassada per una violació, o el nadó tingui malformacions i se sapiga que no viurà gaires anys, sens dubte que li diria que avortés.
Però si algú es quedés embarassat amb la nostra edat potser el tindria, però el donaria en adopció a un altre família perquè el cuidés millor, com diuen els meus companys.
Però tot i així dir-ho aquí en un debat fet a una classe i comentant a un bloc, no és el mateix, que quan t'hi trobes. Per saber del cert el que faries t'hi hauries de trobar.
P.D: Espero que ningú es trobi en aquesta situació.
L'avortament actualment és legal a partir dels 16 anys en amunt sense autorització paterna, això implica que les noies/dones de 16 anys que són una mica espavilades en aquests temes poden tenir traumes amb edats molt prematura ja que les experiències amb les dones que han patit un avort, esmenten que poques dones arriben a superar el trauma que provoca.
Crec que és desmesurat i que l'autorització paterna/materna és imprescindible per poder duur a terme una estabilitat familiar, que es demana continuament a les classes de primaria i secundària, llavors una de les parts és controlar els avorts i no només a les persones menors d'edat, sinó que també a les majors d'edat.
Per això he arribat a la conclusió de que l'avort és important per la societat actual, però controlar-la també és importantissim.
Fa poc a la televisió vaig poder veure en una pel·lícula com uns nois de 16 anys tenien un fill, sense cap problema, teòricament l'havien de donar en adopció, dic teòricament perquè a la pràctica s'el queda la família del noi.
Amb això vull expressar que una opinió és una opinió, però la realitat és que sinó estas ficat, es a dir si no t'ha passat mai no pots saber realment que faries...
Per tant la meva opinió és que davant una violació, o davant un nadó que degut a problemes no podrà gaudir d'una vida normal i més o menys llarga, llavors i només llavors avortaria, crec.
La meva opinió, es que jo si em quedes embrassada amb la edat que tingui: sigui per violació, per la parella etc. abrortaria.
No estic d'acord amb el Burno que diu que un abortament causa molts traumes, jo crec que no, a no ser que sigui un avortament esponatnia amb força mesos d'embras.
Per la meva part causa més traumes si tens un fill que no es desitjat.
Penso que l'avortament legal és un dret de la dona ha poder escollir si es vol tenir el fill o no.
Crec que tots els països del món haurien de legalitzar-los.
ESTEL RIU
el que jo volia plantejar no era si vosaltres abortarieu a causa d'una violació o malformació del fetus o perill d'un dels dos membres!
sinó el que verdaderament vull saber és si utilitzarieu aquest metode en el cas que ARA us quedessiu embarassades/ats a causa d'un desqüit!?
ATENCIÓ!
Aquesta setmana hi ha hagut una polèmica sobre l'avortament a partir dels setze anys!
si alguna persona vol informació que m'ho demani!
Per cert jo no avortaria, perquè un ésser creat per un mateix és una cosa díficil de rebutjar! és matar-se a un mateix i menysprear a totes aquelles persones que no poden tenir fills per voluntat pròpia!
així que romie-ho bé i penseu els vostres actes!
=)
Per cert!
la pel·lícula que diu en Bruno crec que és la de JUNO!
És molt bona! l'he vist aquests dies que he estat malalta i m'ha agradat molt ja que mostra la valentia d'una adolescent per a seguir andevant amb un embaràs que no s'esperava!
Tot i sabent els problemes que tindria en la societat Juno no abandona i tira endevant al seu propi fill, ja que un mateix ha de carregar amb els seus problemes!
Sincerament, si jo ara em quedés embarassada no dubtaria en abortar. Potser si que hi ha gent que ho veu com matar una vida, però crec que si ara tingués un fill em cambiaria totalment les meves espectatives en la vida i seria totalment un gir.
Considero que abortar és matar una vida, però si abortes abans de que es formi l'embrió seria igual com l'ús de preembrions, tot i que amb diferència de que si abortes el preembrió no s'utilitza per res.
Crec que abortar també seria una mica egoista per la nostra part, sincerament té que costar ja que tenir un fill dins teu és com una part de tu i és una nova vida, però, desgraciadament, no podria tenir un fill als 16 anys...
Laia Castany
Si ara mateix jo em quedés embarassada estaria desbordada, i em pensaria molt i molt bé l’avortar, no deixa de ser fill meu. Per començar em faria por dir-li als meus pares que estic en estat i després encara em sabria més greu fer que es gastessin tants diners en un error meu. Evidentment crec que acabaria avortant jo no sóc capaç de atendre un nen amb 16 anys , ni tampoc els meus pares podrien mantenir-lo venen temps difícils. Psicològicament és un shock molt gran penso, si jo ara avortés aquest nen, sempre m’agües preguntat com seria i coses tipus això, sé que he tingut una criatura al ventre i després d’una intervenció ja no tenir-lo és dur, per molt que no vulgui tenir-lo degudes les meves circumstancies.
Per això espero no trobar-me mai amb un embaràs no desitjat, i quan arribi un embaràs que sigui esperat, estimat i desitjat. Per què crec que un nen és felicitat assegurada tens un nen que ha sortit de tu que l’has tingut nou mesos i suposadament amb la persona que més t’estimes.
En el casd d'un abortamentm dependria de les meves creences religioses o no, si fos religiós sens dubte abortaria, però si fos de qualsevol creença religiosa, implica tenir un fill, però no té per que mirar el teu fill i veure el violador com ha dit la judit, trobo que quan tens un fill, siu el para era un acoholic hi pegava a la dona el fill recordaria al seu marit, si en aquests cas estic comparant una violació amb maltractament, per que trobo que es igual de despreciable aprofitar-te d'una persona o castigarla només per que vull, en canvi, si la meva parella estigues embarassada, aquí trobo que hi ha coses secundaries, s'ha anat format la tradició de primer foprmar la teva vida, estudis, casar-te i després tenir fills, abans la gent es casaba abans i tenia fills abans que nosaltres i potser eren més feliços, per que com va dir la lucia a classe no crec que una dona de uns 40 anys després d'arribar a casa de treballa tingui ganes de jugar amb el seu fill, en canvi una noia no necessariament de 16 anys sino de 25 o 26 anys no estan tan demacrades per la societat i semprè penso que buscarien, l'hora que fos i fos com fos un motiu per jugar amb el seu fill, retornan a la meva situació, si trobo que a la meva edat, la veritat no csabria que fer, sempre pots trobar un amic o amiga que li ha explicat i que li ha anat molt bé, però cada cas es diferent, i per això si no estas d'intre del problema no pots jutjar-ho, després hi ha una altre tema, si la justicia espanyola fos mes dura i no tan despreciable, la gent no s'atraviuria a anar a cosultes mediques inadequades a abrotar fora de la llei, i la gent no intentaria canviar-la per que tuthom estaria content amb el que hi ha.
Resumint, si fos d'una violació dependria de les meves creences religioses, tambñe depen de si t'hi trobes o no i aplicaria una justicia molt més dura a consultes médiques clandestines ue promouen l'abortament
ANDREU
Maria Nadal:
Sincerament, crec que avortaria. Amb la meva edat no em veig prou capacitada per tenir fills ara mateix, penso que totes les noies a la meva edat, han de viure mil i una situacions i encara són massa joves per tenir un càrrec com aquest. Si que es cert, que es una situació molt difícil i complicada per la persona, perquè es una decisió molt important. Tot i això avortaria perquè no voldria passar-ho malament jo ni el nadó...
Si jo hem trobés en aquesta situació, de que en aquesta edat, amb 16 anys, hem quedara embarassada per no tenir precaució a l'hora de mantenir relacions sexuals amb la meva parella, jo avortaria ja que no podria mantenir-lo, tindria que deixar d'estudiar per posar-me a treballar i la meva parella i jo tindríem que viure en la mateixa casa per poder mantenir i cuidar el fill, serien molts problemes ara mateix, però pot ser que a l'hora de la veritat no avortés perquè és el meu propi fill i a pesar de l'edat no tindria valor a matar-lo avortant o a lo millor si. Jo crec, com en tots els temes que hem parlat en aquest bloc, això no se sap fins que et trobes en aquesta situació i esperem que no hem passi ni a ningú perquè seria una decisió molt difícil de prendre.
Judit Blasco
Primer de tot diré que espero que mai ni jo ningú proper amí es trobi en una situació així, ja que considero que és una situació molt forta i en la que et trobes en un compromís molt gran. Jo, diria que mai es poden fer hipòtesis sobre el que faries en una situació d'aquestes si no t'hi trobes o mai t'hi has trobat. Però com en aquest comentari ens demanen que ens intentem imaginar el que faria intentaré fer-ho.
Si ara mateix la meva parella es quedés embarassada, amb l'edat que tenim i amb la poca responsabilitat que tenim per mantenir i educar un fill decidiria avortar. La decisió no seria fàcil, i sempre contaria més l'opinió de la meva parella que la meva, ja que encara que la responsabilitat és dels dos, la que porta el fill dins és ella. Els motius pels quals jo proposaria avortar son perquè com ja he dit abans amb aquesta edat no crec que tinguem suficient responsabilitat per fer-nos càrrec d'un nen i perquè el naixement d'aquest ens canviaria totalment la vida. Per exemple hauríem de deixar d'estudiar per posar-nos a treballar, per tenir alguna cosa amb la que poder mantenir el nostre nen.
En conclusió, jo crec que en una situació així agafaria el camí de l'avort, però com he dit al principi, crec que si no ens trobem en aquella situació no es pot dir res del cert.
Comentari de l'ivan barrera:
com la majoria dels meus companys, si la meva parella es quedés embarassada per culpa de la nostra irresponsabilitat, per la meva part que aborti, és dificil de cuidar un nadó amb aquesta edat, però també dic que no podria mirar a la cara al pare de la mvea parella, una irresponsabilitat així no és pot tenir, fas tot el que calgui perque no succeeixi, o millor dit no ho fas. Si fos producte d'una violació, també abortaria, per suposat, però aniria a buscar a aquell malalt mental que va fer allò a la meva parella i el mato, així de clar. Després d'haver-me posat nerviós una mica, aquí deso el comentari, i espero que això no li passi a ningú, són moments duríssims crec
La meva opinió és la seguent:
Si jo ara amb 16 anys em quedes embarassada abortaria casi sense cap dubte. Per començar no tinc cap recurs ecónomic, ni una feina estable per tota la vida ni tampoc he acabat els estudis. Penso que encara queda vida per endavant i tot arriba al seu just moment. Si amb 25-30 anys quedès embarassada, probablement no abortaria si no fos per que el fetus tingúes una malformació molt greu que li dificultes viure la vida. Es una decisió dura pero es la realitat.
Lorena Moreno
Valeska:
En el meu cas seria totalment incapaç d'avortar. Com a molt el donaria en adopció perquè una família que realment volgués tenir un fill pogués fer realitat el seu somni.
La veritat aquesta seria la opció que duria a terme, ja que tinc masses coses a fer a la vida i tenir un fill em limitaria molt. Però de cap manera em plantejaria avortar, ja que en aquests temes sempre he sigut molt sensible i em sentiria com una assassina. Seria anar en contra de tots els meus principis i trair la promesa que em vaig fer de petita de que passes el que passes mai no avortaria. És que la meva mare escoltava cada dia una emisora de radio en que de tant en tant trucaven adolescents que s'ahvien quedat embarassades i que s'estaven plantejant l'avortament. Aleshores el presentador posava una cançó que es deia "Adiós mamá", que la cantava el nen des de la panxa de la mare. Era una composició molt maca, però només de començar, em feia plorar desconsoladament. Em feia sentir una pena tan gran pensar en el nen que moria, i encara que passaven els anys continuava produint-me el mateix efecte, de manera que vaig començar a apagar la radio cada vegada que sentia la primera nota. Fins i tot avui dia no soc capaç de posar-me a escoltar-la novament, tot i que la meva mare la va baixar d'internet, per por a que em produeixi el mateix efecte.
Potser sembla una tonteria, però a mi em va afectar moltíssim. A més, amb l'exposició tan gràfica de la Ruth la veritat és que la meva consciencia no m'ho permetria. Prefereixo mil cops haver d'enfrotar-me a un fill que em demana explicacions de perquè el vaig donar en adopció de petit, a saber que li he tret a un esser viu la possibilitat de viure només pel meu egoísme, perquè em consumiria el remordiment.
Hi ha més opcions apart de matar el fill que s'ha engendrat, però sembla que la gent mai les té en compte.
Com ja han dit alguns companys, jo si ara mateix, amb la meva edat, em quedés embarassada fos pel motiu que fos, tant sigui per una violació o per voluntat pròpia.
Crec que per tenir un fill l'has de dessitjar, tenir un fill que no vols tenir no crec que sigui el més adequat. I a part de tot això , ara mateix no podria mantenir a un fill, serien masses problemes.
També crec que m'hauria de trobar en aquesta situació, ja que em plantejaria moltes coses, perquè tot i així.. és el meu fill.
Però la meva opinió és aquesta.
Per això estic totalment a favor de l'avortament, perquè és un dret que hem de tenir totes les dones.
Laia Esquinas
Tindre un fill amb l'edat que tenim seria un gran problema: primer no tenim la capacitat i l'experiència necessària per a fer crèixer a un nen de la millor manera possible, ja que requereix un gran esforç, i per altra banda et destroça la vida, perds tota l'adolescència moltes experiències en queden per viure encara.
Per tant, tan si fós per violació, d'una manera errònea o qualsevol altre causa, abortaria, seria el millor per mi per la meva família i en cas de que haguès estat per una relació amb la meva parella, també seria millor per a ell i els seus.
De la pel·lícula que han parlat anteriorment, Juno, jo també le vist i crec que és molt bona per a reaccionar sobre aquet tema i veure el que de veritat hauríen de fer moltes noies, en aquest cas abortar, ja que aquesta noia el va donar i jo no podria donar a un fruit del meu fruit sino no el poguès mantenir.
Montse
És un tema tan complicat...
La majoria dels meus companys diuen que avortarien, però sincerament no sé si jo seria capaç. Considero una crueltat avortar ( i més cruel si recordem els mètodes que s’utilitzen d’avortament) que un ésser hagi de patir les conseqüències de la meva irresponsabilitat, si en aquest cas em quedés embarassada. Però, per un altra banda..sé que segurament no podria donar-li la vida que es mereix, doncs encara som molt joves i ens queda molta vida per endavant. Potser la solució seria donar-lo en adopció? Però, qui sap... viure sabent que tens un fill i que no el podràs veure mai també ha de ser molt dur. Sovint també depèn dels teus plans de futur ( jo, per exemple vull viatjar arreu del món fins que pugui, i sé que amb un fill no m’ho podria permetre), també depèn de la teva família ( és a dir, si a casa em recolzessin, potser sí que tiraria endavant i lluitaria)... és tot tan relatiu.
Per això crec que hem de ser molt conseqüents i responsables amb els nostres actes, perquè no només ens podem fer mal a nosaltres sinó que a més podem causar la mort o patiment a un ésser viu.
Cèlia Zamora Rey
Publicar un comentario