Llegeix l’activitat de la pàgina 45 del llibre. En ella ens parlen d’uns insectes que han adoptat la forma d’un branquilló per evitar que els depredadors els vegin, i de les fulles d’ortigues que són urticants per evitar que els herbívors les mengin.
Per entendre què ha originat l’aparició d’aquestes 2 espècies, existeixen 2 teories. La primera és el lamarckisme que es basa en el fet que quan les característiques del medi varien, les característiques corporals d’animals i plantes canvien per adaptar-se (pàgina 44 del llibre). Una altra teoria és la del darwinisme que es basa en que els canvis en els individus es van donant al llarg del temps, i la variació del medi afavorirà a uns en lloc d’uns altres (pàgina 45 del llibre).
Resumint, el lamarckisme creu que els canvis corporals en animals i plantes es donen després de variacions del medi, i el darwinisme creu que els canvis es donen abans i que alguns poden ser afavorits per les variacions del medi.
I tu que en penses? Ets lamarckià o darwinista?
Posa el teu comentari donant resposta a les preguntes, tot raonant-les, i també comenta les respostes dels teus companys. Recorda posar el teu nom per tal que puguem saber qui fa el comentari.
15 comentarios:
A primer cop d'ull, quan he llegit l'exercici, he pensat que potser jo estava d'acord amb el lamarckisme. Això ha sigut ja que m'ha vingut al cap el clar exemple de les girafes: he perdut el compte de les vegades en què he escoltat dir a professors i altra gent, què les girafes tenen un coll tant llarg i esvelt per poder arribar a l'aliment, que es troba en uns arbres molt elevats. Ara bé, un cop he llegit una mica sobre les dues teories, he arribat a la conclusió de què “som darwinistes.” Estic d'acord amb l'idea de Charles Darwin, la qual diu que les diferents espècies d'éssers vius descendeixen d'avantpassats comuns. Encanvi la teoria del lamarckisme atribuïa un avantpassat diferent per a cada espècie. El tema de la selecció natural m'ha convençut força, aquest diu què es reproduiràn i sobreviuràn els éssers més aptes i això serà possible gràcies a que al llarg de moltes generacions, hauràn anat acumulant característiques favorables per relacionar-se amb el medi.
Andrea Soto
Quan e començat a llegir el lamarckisme, e pensat que aquesta teoria era la més correcta, ja que diu que quan el medi canvia desprès són els animals els tenen canvis per poder sobreviure i adaptar-se al medi, però quan he llegit el darwinisme e trobat que aquestes teories eren les més lògiques, que el medi va canviant i que són els animals i plantes que sobreviuen els que s’han adaptat en ell, per això em considero darwinista.
Referent a la meva companya Andrea la seva opinió es igual a la meva, tot i que ella s’ha basat més en les descendències i els canvis que aporten als animals i les plantes, i la meva es basa més en els canvis del medi i els que aporten als animalsi les plantes al mateix temps.
Cristina P.
Penso que totes dues teories són correctes. Perquè segons el lamarckisme cada esser viu s'ha d'adaptar al lloc on estigui, i el darwinisme diu que cada animal lluita per la seva existéncia. Si els animals no s'adapten al lloc on estan, no podran protegir-se dels animals que els ataquin i per tant no podrien reproduir-se perquè aquests animals se'ls menjarien o els matarien i així s'acabaria la seva vida. Per tant arribo a la conclusió que totes dues teories són bones per poder tenir més essers vius.
Estic dacord amb les meves companyes, però hi afageixo aquest petit apunt, que he explicat.
Nil Datsira
Doncs bé a mi no m'ha passat com a la Cristina i L'Andrea que al principi es quedaven amb la teoria del lamarckisme , m'he esperat a llegir les dos teories. Jo penso que potser una barreja entre el lamarckisme i el darwinisme com bé diu el Nil.
els animals com bé diu el lamarckisme a mesura que el medi va canviant els animals i les plantes i que quan un animal té un òrgan que no utilitza es debilita i acaba per desaparèixer.
I el darwinisme diu que només una part d'una població sobreviu i arriba a produir descendència, és la lluita per l'existència.
Tot té una mica de lògica i raó no? penso que si , aleshores estic en els dos bàndols podria dir.
ANDREA LL.
Jo estic d'acord amb en Nil i no ho estic del tot ni amb les dues Andreas ni amb la Cristina. Crec que ambdues teories tenen part de raó. Per mi, una complementa l'altre ja que com el lamarckisme diu després d'un canvi en el medi els animals fan canvis corporals per adaptar-si però també amb el darwinisme creu que aquest canvis es fan abans i que són afavorits pel medi. Crec que s'ha de tenir en compte que els canvis del medi normalment, i si cap element exterior hi influeix com per exemple l'home, es produeixen lenta i gradualment i per tant els animals tant s'acostument després del canvi, com abans d'aquest i també que les tàciques defensives d'un ésser (com en el cas de les ortigues i els insectes pal)no tenen relació amb el medi sinó amb els depredadors que els rodegen.
Jo també crec que es produeix una combinació de les dues teories. Els animals fan canvis i després les variacions a la natura avaluen si les adaptacions han estat oportunes i realment serveixen als animals per sobreviure al medi, de manera que tenen descendència aquells que tenen les variacions més útils i els altres desapareixen. Fins aquí estic d’acord amb Darwin, però discrepo en que les variacions dels animals es produeixen a l’atzar. L’animal s’adapta a la situació d’aquell moment i els canvis que fa es produeixen en base al que necessita llavors, però després és quan el medi canvia i ja no és rentable aquella variació, diguem, i entra en joc la selecció natural. No trobo lògic que les adaptacions arribin perquè sí, per provar si van bé o no. Ha d’haver algun indici a la natura que propiciï una variació per preparar-se a canvis més grans després.
En el cas de la girafa, jo crec que va arriba un moment en que als seus avantpassats els costava més agafar el menjar, tot i que no era impossible, ja que les plantes que menjaven tampoc van començar a créixer tant d’un dia per l’altre com perquè de sobte ja no poguessin agafar el menjar. Llavors, en detectar aquesta dificultat, el seu coll va començar a variar, fins que va ser molt llarg i resulta que va anar millor perquè potser van poder variar la dieta i tot.
Amb això vull dir que a la natura tot té una raó. Si les coses es deixessin a l’atzar, per què canviar una cosa si fins aleshores res no ha dit que fos necessari un canvi? Què o qui decideix que a un animal li creixi unes orelles amb una forma o una altra si res no ha dit que això fos necessari? Les coses a l’atzar les ha de decidir algú perquè no depenen de res, i no crec que sigui el propi animal qui digui que ara vol que els fills neixin de color verd perquè li agrada aquell color. Si criéssim en aquesta part de la teoria darwiniana també ens hauríem de plantejar qui ha decidit les coses, i d’aquí ja podríem entrar en que ho ha decidit Déu, la resposta fàcil i ràpida que durant tant de temps s’ha donat a tot.
En resum, estic d’acord amb Darwin en la part que he esmentat al principi i amb Lamarck en el fet que és la natura la que propicia els canvis.
Respecte de les respostes dels meus companys, crec que la meva opinió s’apropa més a la de la Judith T. i el Nil en la decantació per les dues afirmacions, i discrepo de l’opinió de les dues Andreas i la Cristina, més partidàries de la teoria darwiniana.
Valeska Carreño
Estic d'acord amb l'Andrea Soto i la Cristina, ja que jo també m'identifico amb el darwinisme. En primer moment també he pensat que la teoria correcte podia ser el Lamarckisme, però al llegir-me el darwinisme amb més profunditat he arribat a la conclusió que es més fàcil que les plantes, el animals, etc. s'adaptin al medi ambient per sobreviure que no que el medi ambient canviï respecte a ells.
Hola!!!
Llegint amdues teories arribo a la conclusió que estan relacionades entre sí. Crec que els éssers vius tenen les seves pròpies característiques que els diferencien uns dels altres, però aquestes característiques no són permanents, ja que poden canviar segons el medi en el qual viuen i es desenvolupen.
Per exemple: a Sri Lanka, Índia i Sud-est d'Àsia algunes espècies d'esquirols i de llangardaixos han desenvolupat ales per desplaçar-se d'un arbre a l'altre. Les distàncies que recorren planejant arriben fins als 200 m.
L'animal més estrany pot ser que sigui la serp voladora del paradís, que es distribuïx al sud de Tailàndia, Malàsia, Borneo, Filipines i Sulawesi. Té l'habilitat de planejar quan estira els costats del seu cos, obre les seves costelles de tal manera que el ventre es torna còncau i realitza moviments lliscants. (Què fort!)
I... si continuem no acabariem mai.
Dons si la necessitat crea l'organ, l'ús el desenvolupa.
Ah!!! Estic dacord amb la Valeska, la Judith T i el Nil.
Cèlia Zamora Rey
Hola!
bueno companys, haben llegit els vostres comentaris he de dir que no estic d'acord amb thotom. Penso que els que diuen que el lamarckisme no tés res a veure no estant del tot acertats. Per exemple la andrea soto o l'estel diuen que el darwinisme es potser la teoria mes certa, però discrepo la seva opinió perque soc d'aquells que penso que a mesura que canvia el medi canvia l'esser que i viu en ell. Així estic amb Pierre perque podem veure molts exemples al llarg de la historia de animals que han canviat per adaptar-se al medi en el que estan, inclús es diu que els essérs humans teniem 5 dits i que al canviar el nostre medi, aquest dit ha sigut suprimit. Ara també estic d'acord amb els companys com el Nil que diuen que les dues són certes i raonables, perque darwin te tota la raó al dir que les variacions es transmeten als descendents i que els individus d'una població no son tots iguals. per finalitzar volia dir que potser Lamarck es centra més amb l'especies animal i darwin en l'humana.
SOK EL BORJA
Hola.
Jo estic d'acord, en una part amd tots els que s'han posat del cantó del darwinisme, els altres que s'han posat del cantó del lamarckisme, o els que estan d'acord amb els dos, però em decan´to per el darwinisme, les meves raons són, que no es tan importan l'adaptació al medi, per que sinó aquella planta no hagués sorguit en aquell lloc concret, sinó que hauria anat a un altre lloc, per això penso que es més importan la "lliuta" contra els depredadors que tenen cada grup de plantes respectivament, això vol dir que definitivament estic a favor del darwinisme, però no descarto el lamarckisme
Comentari Laia C.:
Estic d'acord amb el que l'Andrea pensa, ja que jo també crec que sóm darwinistes.
Crec que totes les espècies s'han anat desenvolupant per sobreviure i per crear descendència.
Els individus han d'anar evolucionant per lluitar contra l'existència i pero poder sobreviure a altres depredadors.
Els insectes pal han anat evolucionant fins que han arribat a ser en forma de pal, per evitar que algun depredador els vegi.
La meva opinió és que som darwinistes ja que els individus no van cambiant només pel clima, com diu la teoria del lamarckisme.
Comentari Maria N.:
Crec que les dues teories tenen bastant de raó, tot i que a la de Lamarck no esta prou aprofundida i la de Darwin si. Penso que per començar el medi no s’adapta a nosaltres, nosaltres ens hem d’adaptar al medi a tot tipus de circumstàncies per sobreviure, d’altra banda també es veritat el que diu Lamarck i es que si utilitzem més un òrgan que un altre, aquest que esta en desús de mica en mica es va atrofiant i no funciona tant i l’altre es troba “sobrecarregat”. Per exemple, quan ets dretà fas servir molt poc l’esquerra i de vegades quan intentes aguantar alguna cosa amb aquesta mà que normalment tens en desús dons costa mes (almenys a mi). Però com bé diu Darwin, la teoria de la selecció natural i es que cada generació a de sobreviure i adaptar-se a allò que es troba... per tant crec que una mica tenen raó els dos però que Charles Darwin té una teoria més elaborada i millor però aquest tenia més avantatge perquè va néixer 87 anys desprès de Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, per tant crec que a Lamarck també se li a de reconèixer l’esforç i la dedicació a la seva teoria. Pel que fa els meus companys, penso que tots mes o menys tenim la mateixa idea, al principi sembla que te la raó Lamarck però un cop matisat te més raó Darwin ( les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'ancestres comuns mitjançant la selecció natural.)
Comentari Montse V.:
Des del meu punt de vista, i com el de molts dels meus companys, Judith Torner, Nil etc, penso que les dues teories estan relacionades entre sí.
El lamarckisme creu que els canvis es donen després de le variacions, i el darwinisme creu que els canvis es donen abans i poden ser afavorits en les variacions del medi, per tan jo penso que cada ésser viu té les seves característiques pròpies i que amb les dues teories les pot canvia segos les variacions que es donen en el medi. Aquestes carcaterístiques necessàries que adopten els animals e plantes, són necessàries per a la seva subsistència. I com bé a dit el borja potser si que es podria identificar una teoria amb els animals i l'altre amb el humans, però relament les dues teories es podrien associar a les dues espcècies, per què tant nosaltres com els animals hem anat evolucionant ja sigui abans o després de les variacions.
Comentari Laia E.:
Jo estic d’acord amb la Valesca, la Judit T, el Nil i la Cèlia.
Crec que cap de les dos es la correcta, és a dir les dos ho són des de el meu punt de vista. Ja que crec que les dues coses fan falta per la supervivència dels éssers.
Els animals, les plantes, etc.. canvien, i el medi també.
Però estic d’acord amb alguns companys que diuen que els animals no canvien d’una manera per simple casualitat, canvien segons el medi on viuen i amb les característiques que necessiten per sobreviure.
Primer de tot dic que estic d’acord amb totes aquelles persones que pensen que la teoria darwinista és la més encertada. Penso així ja que els éssers vius no canvien en funció que canvia el medi, sinó que amb el pas del temps evolucionen a causa de la lluita per a la supervivència. Un exemple molt clar, és el que ha donat l’Andrea Soto: la jirafa. Tots sabem que la jirafa té un coll molt llarg, però per què? Doncs no és que des de sempre fos així, i que un bon dia li va crèixer, i els seus successors nsquessin amb un coll ven llarg; sinò que per a sobreviure la jirafa va haver d’anar allargant el coll per a poder arribar a les fulles dels arbres, i amb el pas de l’evolució, els organs del coll, van anar evolucionan de generació en generació. Un altre exemple, és el que he comentat a classe: el conill. Per què hi han més conills blancs a alta muntanya on acostuma haveri neu i més conills negres als boscos? Doncs perquè els conills blancs tenen més possibilitats de sobreviure a la neu que els negres, i viceversa. I podríem possar molts més exemples, però no acabariem mai.
Una altre cosa és l’evolució que han fet els éssers. Molts dels animals, encara que no ho semblin, provenen d’una mateixa familia. I com ho sabem? Doncs a travès del seu codi genètic, l’ADN. Però per causes de supervivència cada un va evolucionar desenvolupant diferents organs i va obtenir diferents espectes. Per això, avui en dia, trobem tantes espècies diferents.
(ho sentu si hi han moltes faltas, no sé què passa que no em funciona el corrector :S )
Comentari Víctor:
Jo estic d'acord amb els companys que dieun que al començar a llegir el text sembla que la teoria de lamarckisme sigui la correcta, però al acabar de llegir-ho tot i pensar en les dos teories he decidit que per amí la teoria més correcta i lògica és la del darwinisme. Crec que durant tota la història de la Terra i de les espècies que l'han poblat des de el principi han passat per molts canvis de climes i situacions, i nomès han pogut sobreviure els animals i plantes que han anat evolucionat per poder viure en aquest clima canviant. De la mateixa manera que aquests èssers vius evolucionen per adaptar-se al clima també evolucionant per adaptar-se als seus hàbitats, com per exemple els peixos, que tenen aletes per poder nadar a l'aigua. amb comparació de els humans, que tenem cames per poder desplaçar-nos caminant pel medi terrestre.
Tot i que jo he decidit que per amí aquesta teoria és la correcta he de dir que aquest tema em sembla bastant complicat i que respecto les opinions dels meus companys.
Comentari Judith B.
Jo estic d’acord amb tots aquells companys que diuen que les dues teories són encertades. Perquè els éssers vius puguin sobreviure fa falta que canvi tant el medi on viuen i ells mateixos per adaptar-s’hi.
Bé, desprès de llegir gairebé tots els comentaris dels meus companys i desprès de llegir les pàgines 44 i 45 del llibre de text he arribat a la següent conclusió:
Penso que totes dues teories ( tan la del lamarckisme com la de Darwin) son certes i demostrables ja que tots els éssers en aquest món tenim la "necessitat d’adaptar-nos" i també penso que tots els canvis als nostres organismes venen des de fa temps com bé diu la teoria de Darwin.
Estic d’acord amb les opinions de molts dels meus companys com ara la Andrea Soto o el Nil i potser no estic tant d’acord amb la opinió de l'Andreu ja que totes dues teories van molt relacionades de del meu punt de vista.
Lorena Moreno
Publicar un comentario